'Beastie Boys story': bèsties eternes

La dels Beastie Boys és una història monumental. Recordar-la suposa contemplar processos culturals sorgits en els 80 i els 90 com l’ascens del hip-hop al panteó dels gèneres musicals primordials, el domini de la MTV en l’imaginari pop i, fins i tot, la influència del videoclip en el llenguatge cinematogràfic modern. I, sobretot, suposa reviure una de les bandes veritablement essencials de les últimes quatre dècades.  

A ‘Beastie Boys story’, la pel·lícula inclassificable –¿és un documental? ¿una representació teatral? ¿una cerimònia honorífica?– que aquest divendres arriba a Apple TV+, Adam ‘Ad-Rock’ Horovitz i Michael ‘Mike D’ Diamond s’acompanyen d’una pantalla gegant que projecta una successió de fotografies, imatges d’arxiu i vídeos casolans per rememorar algunes de les històries personals sobre la música, l’amistat i la pèrdua que van viure des de la primera trobada amb Adam ‘MCA’ Yauch, que els va convèncer perquè formessin una banda, fins a la mort de Yauch el 2012 a causa del càncer. «I llavors vam deixar de ser una banda», recorda Diamond. Pot ser que, en els seus anys d’apogeu, ni ell ni Horovitz s’haurien imaginat a si mateixos convertits en dos senyors de mitjana edat vestits amb pantalons xinesos i dalt un escenari gegant per celebrar les seves pròpies gestes amb l’ajuda del ‘teleprompter’, i aquest contrast entre qui van ser ahir i qui són avui permet que la pel·lícula funcioni també com una reflexió sobre el temps i què fem amb ell, i sobre què aprenem i com ens divertim mentre va passant.

‘Beastie Boys story’ és la part final d’un projecte artístic molt més ampli que va donar inici el 2018 quan Ad-Rock i Mike-D van publicar un magnífic llibre de memòries, ‘Beastie Boys book’’,coescrit amb una gran quantitat de col·laboradors i convertit després en un audiollibre, que incorporava un cor de veus cèlebres; l’any passat, la parella se’n va anar de gira per diverses ciutats per representar un espectacle híbrid basat en el text, i per a la filmació de tres d’aquests xous van cridar el seu amic Spike Jonze, director d’alguns dels vídeos musicals més memorables dels ‘beasties’ –entre els quals, el mític ‘Sabotage’ (1992)– abans de triomfar com a cineasta gràcies a títols com ‘Cómo ser John Malkovich’ (1999) i ‘Her’ (2013). La pel·lícula resultant tenia previst estrenar-se a IMAX el 2 d’abril passat, però el tancament dels cines dels Estats Units a causa del Covid-19 es va encarregar d’impedir-ho.

Notícies relacionades

¿Val la pena?

Premi al Programa per a l’Atenció Integral a Persones amb Malalties Avançades

Al llarg de les seves dues hores de metratge, ‘Beastie Boys story’ repassa els capítols essencials de la història dels seus protagonistes: els seus inicis adolescents, durant els quals van desenvolupar un so singular que combinava l’amor per grups com The Clash i l’impacte que els van causar les rimes de Run-DMC; l’ascens a l’estratosfera gràcies al seu primer àlbum, ‘Licensed to ill’ (1986), que va convertir el seu ‘hit’ ‘Fight FortYour right’ en una presència constant a la MTV amb les cançons de Michael Jackson i Tina Turner; la seva gira amb Madonna i la reputació de troneres que va contribuir a donar-los –i de la qual posteriorment es van esforçar tant per fugir–; el fracàs comercial del disc que potser sigui la seva obra mestra, ‘Paul’s boutique’ (1989); i el reneixement creatiu i espiritual que per a ells va suposar ‘Check your head’ (1992), després del qual van continuar reinventant-se una vegada i una altra.

Així mateix, Diamond i Horovitz reconeixen alguns errors i retrets –com el poc cerimoniós acomiadament de la bateria Kate Schellenbach, membre original del grup, o la misogínia d’algunes de les seves lletres–, i confessen queixes i ressentiments. En tot cas, són les constants al·lusions de la parella a Yauch, autèntica brúixola creativa del trio, el que proporciona a la pel·lícula els seus moments de més introspecció i emotivitat, especialment durant una escena en què, parlant d’ell, s’ensorren. Està clar que continuen trobant-lo a faltar i veient ‘Beastie Boys story’ resulta impossible no trobar a faltar tota la bona música que la seva pèrdua va privar als fans.