Flick manté afinat el Barça

Hansi Flick va canviar mig equip en el segon amistós de la gira asiàtica i l’alineació tenia tanta pinta de ser la titular com la del primer. És una de les sensacions més poderoses que pot emetre una plantilla: la de la seva fortalesa, jugui qui jugui. Resulta imprescindible que no hi hagi una enorme desigualtat en la qualitat dels futbolistes, però també que l’entrenador empoderi els seus pupils transmetent-los la seva confiança. No només amb paraules; fonamentalment amb minuts.

El Barça començarà la temporada afinat, com un equip ja quallat i amb unes perspectives formidables després d’haver coronat el curs anterior amb la conquesta dels tres títols espanyols a costa de l’imbatible Madrid, que havia d’arrasar amb la suma de Mbappé al seu elenc d’estrelles.

Avui és Xabi Alonso qui mira d’aixecar una obra similar a l’erigida per Flick l’estiu passat amb els nens del planter. Cal veure si dota el Madrid de la personalitat i trets distintius que exhibeix el Barça en la manera de jugar, arrelada en una tradició futbolística d’anys.

Kounde per Eric, Araujo per Iñigo, De Jong per Gavi, Olmo per Fermín i Lewandowski per Ferran van ser els relleus de Flick del Japó a Corea, i no hi va haver una diferència més rellevant que l’estrena del segon equipament, tan imprescindible davant el FC Seül, que vestia de vermell i negre, com davant el Vissel Kobe, granat. El marcador també es va elevar: de l’1-3 al 3-7.

Van repetir Joan Garcia, Cubarsí, Balde, Pedri, Lamine Yamal i Raphinha en les dues formacions titulars, i és que la seva substitució és més dificultosa avui dia en la millor alineació que podria presentar el Barça. L’única novetat que s’observa es troba sota els pals, on llueix un dels dos fitxatges portats a terme per reforçar l’equip. Els recanvis per a Lamine Yamal i Raphinha, tan especialistes com un porter, Roony Bardghji i Marcus Rashford, elevaran la competència als extrems que no generaven Pau Víctor ni Ansu Fati. Flick no ha perdut cap home fonamental. Potser ho sigui Ter Stegen, el capità, que serà reemplaçat per Joan Garcia durant la seva convalescència, i s’estima que després també. Deco va emprendre una cadena de renovacions (Pedri, Balde, Araujo, Cubarsí, Gavi, Fermín, Raphinha...) que va culminar amb la cirereta de Lamine Yamal, "feliç i orgullós per portar el 10, un somni de petit", va dir a Seül, i ara es reprendrà amb les de Kounde i De Jong, anunciades per ells mateixos, i s’espera que la d’Eric Garcia.

Posicions doblades

Notícies relacionades

El Madrid tornarà a la feina amb l’operació sortida bloquejada

Alonso, entre els cinc primers a Hongria, i els McLaren espanten

"Tinc un gran equip, amb molta qualitat", proclama Flick. Paraules que ja pronunciava l’any passat, en un discurs que sempre s’ha mantingut acrític, alineat amb la formalitat que apaivaga el sempre convuls Barça. Però aquest estiu pot afegir: "Tenim totes les posicions doblades i en algunes hi ha fins i tot tres jugadors". Els excedents es registren als dos laterals i al centre de la defensa. També al mig del camp, a falta de comprovar la recuperació de Marc Bernal. A més, hi ha quatre porters.

Els del planter van completar les vacants amb el nivell que s’esperaria d’un fitxatge. Casadó i Bernal van ser els descobriments del 2024, com Gerard Martín, i ara piquen a la porta Jofre Torrents; els cosins Fernández, Toni i Guille, i Dro. El Barça només ha gastat 26,34 milions en l’adquisició de Joan Garcia, als quals es poden afegir els 2,5 del suec Roony, inicialment jugador del filial. Florentino Pérez ha signat talons per valor de 167 milions i Xabi Alonso encara necessita més reforços.