Crítica de 'Beastie Boys story': diversió, llàgrimes i autocrítica

La història de Beastie Boys és la de «tres xavals que es van conèixer, es van fer amics i van fer junts tota classe de coses boges durant més de trenta anys». Així la resumeix un d’aquests xavals, Adam Horovitz (Ad-Rock), al principi de ‘Beastie boys story’, versió audiovisual del llibre-monument del mateix nom que va arribar a les nostres llibreries el maig de l’any passat. 

Al pòster li diuen ‘documental en directe’, forma curiosa de dir que es tracta de la filmació de l’espectacle dirigit i coescrit per un vell col·laborador del grup hip-hop, Spike Jonze, director, per exemple, del vídeo de ‘Sabotage’, la segona cançó que ho va canviar tot per als Beasties.

A l’espectacle, Horovitz i el seu company Michael Diamond (Mike D) repassen tota la història del trio, des dels seus inicis hardcores fins a la fase experimental de ‘Hello nasty’, a través d’anècdotes memorables, fotos impagables i metratge de vídeo que inclou grans videoclips. Hi aleteja l’ombra de l’egotrip, però, sobretot, això és un homenatge al Beastie que falta a l’escenari, l’inspirador Adam ‘MCA’ Yauch, mort per un càncer el 2012. El grup va acabar quan ell se’n va anar. La seva absència fa que fins i tot els moments divertits del relat tinguin un aire elegíac.

Notícies relacionades

Mor als 98 anys el director de cine Mariano Ozores

La Calòrica estrena ‘La brama del cérvol’, una corrosiva comèdia

Al llarg del relat, Ad-Rock i Mike D, gran parella d’amfitrions, amb tota la química esperada, aprofiten per fer alguna cosa de còmput i autocrítica. No eviten els comentaris sobre la crua sortida del grup de la bateria Kate Schellenbach (la van acomiadar després d’avenir-se amb el productor Rick Rubin i, després, el magnat Russell Simmons), ni tenen problema en reconèixer que algunes bromes misògines de les seves primeres lletres donaven lloc a equívocs.

Per als fans, ‘Beastie Boys story’ serà l’espectacle més gran del món, però fins i tot els neòfits haurien d’acostar-se a ell. Descobriran un gran espectacle, una gran pel·lícula i, qui sap, igual el seu nou grup favorit. Que bons eren.