Sergio Caballero, del Sónar a Cannes en 22 minuts

Sergio Caballeroestà familiaritzat amb els grans festivals; de fet, és cofundador i codirector d’un, el Sónar, que no té rival a tot el món en l’àmbit de les músiques avançades. Però això no impedeix que visqui la seva primera participació aCannesamb il·lusió de principiant. “És un certamen on es valoren especialment les propostes artístiques que s’allunyen de les narratives tradicionals, així que és magnífic poder ensenyar aquí la pel·lícula”. Es refereix al seu quart treball cinematogràfic, ‘Je te tiens’, un curt de 22 minuts amb el qual competeix a la Quinzena dels Realitzadors, i que va idear mentre preparava la campanya d’imatge de la 26a edició del Sónar, que se celebra a Barcelona en unes setmanes.

La premissa de la pel·lícula és senzilla: una mare i una filla, encarnades perÁngela Molina i Virginia Rousse, avancen amb cotxe a través d’una successió de paisatges impossibles, i conversen sobre assumptes com la maternitat i el suïcidi. “M’interessava explorar això que Camus plantejava a ‘El mite de Sísif’, sobre si la vida realment mereix ser viscuda i sobre qui té la potestat per decidir-ho. També vaig voler explorar una relació maternofilial, potser perquè el fet d’haver sigut pare em convida a reflexionar sobre coses que abans no em plantejava”.

Notícies relacionades

¿On és Martin Margiela?

La People in Red Barcelona destil·la solidaritat i glamur

‘Je te tiens’, doncs, representa la primera incursió real de Caballero al cine narratiu, després d’una successió d’obres purament experimentals que va començar amb el llarg‘Finisterrae’(2010), gràcies al qual va obtenir el premi a la millor pel·lícula al Festival de Rotterdam. “Tenia ganes de fer un drama, i d’afrontar el repte de treballar amb una actriu professional”, assegura el barceloní. Així mateix, el curt ret homenatge al cine negre clàssic, prenent d’aquest la tècnica de la retroprojecció, “i recrea espais estranys utilitzant elements tan dispars com figures de ceràmica o fideus xinesos comprats al súper”.

En altres paraules, afegeix Caballero,‘Je te tiens’és una obra que en tot cas deixa les portes obertes a la interpretació de l’espectador. “¿És que totes les pel·lícules han d’explicar alguna cosa? Em sembla ridícul. Al cap i a la fi, al món de la pintura no tot són quadros, sinó que hi ha espai per a l’abstracció. Jo faig cine per proposar mons, i per convidar el públic que s’hi deixi arrossegar”.