'Entre dos aguas', d'Isaki Lacuesta, arrasa als Gaudí amb set premis

El cined’Isaki Lacuesta  (Girona, 1975) va triomfar als Gaudí.Entre dos aguas, amb la qual ja va guanyar la Concha d’Or a Sant Sebastià i ara aspira al Goya, es va emportar set dels nou premis als quals era candidata. El seu relat hiperrealista, rodat 12 anys després de ‘La leyenda del tiempo’, reflecteix la dura vida de l’Isra i el Cheíto, dos intèrprets no professionals que aporten una enorme veritat davant la càmera. Precisament un d’ells, Israel Gómez, va recollir molt emocionat el premi a millor protagonista masculí. “Aquest premi significa molt”, va confessar, conscient que és la primera vegada que aquest premi recau en un actor no professional. El film va confirmar els pronòstics que el situaven entre els favorits i va ser el gran triomfador de la vetllada, amb els premis a millor pel·lícula en llengua no catalana, direcció, actor protagonista, música original, muntatge, fotografia i so. “Encara és als cines. Esperem que això ajudi que la gent vagi a veure-la”, va destacar Lacuesta.  

En una edició que partia amb gairebé un 50% de dones nominades, Elena Trapé es va emportar el guardó a la millor pel·lícula en català per ‘Les distàncies’, una crònica generacional sobre l’amistat ambientada a Berlín i protagonitzada per Miki Esparbé i Alexandra Jiménez. I l’‘opera prima’ de la sevillana Celia Rico, 'Viaje al cuarto de una madre’, una història sensible sobre complexes relacions mare-filla, es va endur quatre reconeixements destacats: l’especial del públic, el de millor guió, el de millor actriu per Lola Dueñas i el de millor actriu secundària per Anna Castillo, que va recordar que, malgrat treballar a Madrid, “estaria encantada de treballar a casa, en català”. Totes elles es van emocionar al sentir el seu nom. Rico, en la seva primera aparició, va qualificar la nit com a «màgica». Va ser tot un presagi.

El film de la veterana Mar Targarona, ‘El fotógrafo de Mauthausen’, empatada a nou nominacions amb la pel·lícula de Lacuesta i la de Rico, tampoc va marxar de buit, tot i que es va emportar premis menors, els de direcció artística i de producció, vestuari i maquillatge. ‘Petra’, de Jaime Rosales, va haver de conformar-se amb un dels vuit premis als quals aspirava, el de millor actor secundari perOriol Pla, el seu segon Gaudí en anys consecutius.

Altres realitzadores que no van marxar de buit van ser Bàrbara Ferré, guanyadora del guardó al millor  curtmetratge per ‘La última virgen’, i Sílvia Munt, premi a la millor pel·lícula de televisió amb ‘Vida privada’.

Presència política

Més de 1.600 persones van seguir la gala en directe des delPalau de Congressos de Catalunya. L’elegància i el bon humor va dominar a l’entrada, en una alfombra vermella on al final van aparèixer les autoritats. D’entre els representants polítics va destacar la presència del ministre de Cultura, José Guirao –el primer de la història que visita la gran festa del cine català–, el president de la Generalitat, Quim Torra, l’alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, la consellera de Cultura, Laura Borràs, i  el president del Parlament, Roger Torrent. També va acudir a la cita Beatriz Navas, directora de l’ICAA, l’institut estatal encarregat de la regulació del cine a Espanya.

El Mag Lari va aportar la seva màgia, el seu humor i dots de ‘showman’ a una cerimònia que, com l’any anterior, va tenir un marcat to reivindicatiu. Només començar, Lari va repartir estopa per a tothom, sense tallar-se un pèl, a l’adreçar-se als polítics. I malgrat no veure’s llaços grocs a les butaques com l’any passat, el to reivindicatiu va ser molt present, sobretot després de l’actuació de Roger Mas cantant ‘Diguem no’, de Raimon. A l’acabar va ser acomiadat amb crits de “llibertat, llibertat” per part del públic.    

Ja fa anys que Isona Passola, presidenta de l’Acadèmia del Cinema Català, aprofita la cerimònia i la presència de les càmeres per demanar més finançament per al sector, en especial des que es va avortar la taxa per a l’audiovisual. Va reclamar als polítics augmentar el pressupost de cultura. “Un 0,7% és molt poc, una misèria comparat amb els països del nostre entorn”. A tots els va demanar alguna cosa. A Guirao, que el 2019 es recuperessin els fons per a les pel·lícules en els altres idiomes que no s’atorguen des del 2012, i al vicepresident del Govern i conseller d’Economia, que asseguri els diners per al sector.

Notícies relacionades

Gaudí 2019: premis en temps de crisi del cine (en) català

Una ‘a’ que vol dir ‘no’

A la gala hi va haver moments de tot, amb sorpreses i també emoció quan l’entranyableJoan Perava recollir el Gaudí d’Honor en el seu 50è aniversari com a actor.