Trump, extasiat amb la seva pròpia estratègia però amb escassos resultats, amenaça de reactivar la guerra comercial i dispara la incertesa

El 9 d’abril, set dies després de donar un sotrac global amb l’anunci de la imposició a desenes de països de gravàmens que anomena «recíprocs», Trump va establir una pausa de 90 dies perquè aquestes nacions negociessin acords que omplissin exigències de Washington. Assessors comercials del president com Pete Navarro van arribar a prometre «90 pactes en 90 dies». No obstant, per dissabte, a quatre dies de la data límit, només tenien dos acords marc amb el Regne Unit i el Vietnam i una treva amb la Xina, amb la qual els terminis de negociació són diferents.

Hi ha diversos socis comercials fonamentals, com la Unió Europea (UE) i l’Índia, que negocien contra rellotge i sota intenses pressions per arribar a pactes marc similars als de Londres i Hanoi. També estan avançades les converses per a acords de l’estil amb Corea del Sud, Malàisia, Indonèsia, Tailàndia i el Japó, segons diferents informacions de premsa. 

Aquest divendres Trump assegurava que dilluns comença a enviar una dotzena de països cartes marcant unilateralment aranzels. Ja el dia abans, en parlar d’aquestes i altres missives, havia advertit que podien incloure impostos de fins al 60 o 70 %, un percentatge més alt que qualsevol dels que havia anunciat el 2 d’abril, en aquella jornada que va batejar com «el dia de l’alliberament». A més, va explicar que entraran en vigor l’1 d’agost, un nou termini que reforça la tàctica repetida d’anar variant i prorrogant els terminis perquè els països amenaçats negociïn.

«Podem fer el que vulguem»

Trump està convençut de la seva mà guanyadora en aquesta partida comercial i es veu en una posició de força, com demostrava fa un parell de setmanes al dir: «Podem fer el que vulguem, estendre terminis o escurçar-los».

Des del seu cercle es defensa que «entén el que està fent», pressionant no només cap a la reciprocitat major sinó també havent imposat ja gravàmens de base generalitzats del 10 %,així com els del 25 % a automòbils i components i del 50 % a l’acer i a l’alumini. I té en cartera projectes de gravar altres sectors específics, com la fusta, els productes farmacèutics, el coure i els minerals crítics.

Amb els seus aranzels ja han aconseguit de moment que els EUA recaptin 80.000 milions de dòlars, i els ingressos dels seus gravàmens seran més que benvinguts després de l’aprovació d’una llei fiscal que eleva un dèficit ja disparat.

Incertesa i danys

Els seus moviments inestables i missatges ganduls respecte a les negociacions i els pactes amb socis comercials també continuen disparant la incertesa i danyant o posant en perill tant l’economia nacional com la mundial. 

És aquesta incertesa sobre l’abast real que acabaran tenint els aranzels, per exemple, la que ha esgrimit el president de la Reserva Federal, Jerome Powell, per explicar per què el banc central nord-americà no rebaixa els tipus d’interès malgrat que les actuals dades d’inflació i ocupació sustentarien aquesta decisió que tan insistentment reclama Trump. 

Tot i que el president es llança furiós contra Powell demanant la seva dimissió, el president de la Fed verbalitza la mateixa anàlisi que la immensa majoria d’economistes: els aranzels acaben pagant-los les empreses i el consumidor nord-americans i les polítiques de Trump amenacen de pujar la inflació i afectar les cadenes de subministraments. Ja les exportacions dels EUA van caure al maig. I tot i que les dades de les borses o el mercat laboral hagin sigut bones en els últims mesos, s’està instal·lant el pessimisme entre consumidors i empreses. És costós ajustar patrons comercials i cadenes de subministrament quan no es coneix amb certesa l’abast que tindran els aranzels en el futur.

Altres reptes

Hi ha altres reptes que planteja Trump als socis comercials que han de negociar amb ell. Molts dubten de la seva paraula i el seu compromís si es produeix qualsevol conflicte o enfrontament després d’haver arribat a un acord i temen que pugui elevar un aranzel ja fixat o imposar-ne un de nou si alguna cosa el molesta.

Notícies relacionades

Polònia extrema el control fronterer, esquitxat per patrulles ultres

Almenys 29 morts a Texas per les crescudes del riu Guadalupe

S’hi sumen la frustració i confusió davant dels múltiples interlocutors dels EUA (des del representant de comerç Jamieson Greer fins al secretari de Comerç, Howard Lutnick o el del Tresor, Scott Bessent) i els missatges contradictoris. Bessent, per exemple, va dir fa uns dies que espera que uns 100 països acabin amb el mínim de 10 % en els aranzels i va suggerir que es podria continuar negociant fins a l’1 de setembre. És un termini més extens que el que ha estudiat públicament Trump.

A més, és problemàtica la incertesa legal. El Tribunal Internacional de Comerç dels EUA va desautoritzar Trump el maig passat per imposar la majoria dels seus aranzels apel·lant a una llei d’emergència econòmica. Tot i que un tribunal d’apel·lacions el va autoritzar a continuar aplicant-los mentre decideix el cas, la resolució està pendent.