Anar al contingut

creixement polèmic

El Macba obre exposició i vindica l'ampliació que li discuteix Colau

El museu de la plaça dels Àngels, per falta d'espai, només mostra 194 obres d'art d'una col·lecció amb un fons que suma 5.248 peces

Natàlia Farré

El Macba obre exposició i vindica l'ampliació que li discuteix Colau

Pau Cortina

Espai. Més espai. I espai. Aquest és el concepte, junt amb l’artístic, per descomptat, que més sobrevola sobre ‘Un segle breu’, la mostra amb què el Macba posa en marxa un nou capítol del pla estratègic vigent, el mateix que va aprovar el patronat l’any passat i el mateix que recull la polèmica ampliació per la Capella de la Misericòrdia. El capítol en qüestió consisteix a exposar permanentment una part de la seva col·lecció. Fins ara els fons del museu, 5.248 peces, s’han anat mostrant en exposicions temporals. A partir d’ara, es farà de manera permanent i indefinida en la primera planta. 

"No tenim prou espai. El projecte d’ampliació no és fàcil, però esperem que es resolgui aviat." "La qualitat de les obres que es queden als magatzems, fora de la presentació, és igual a la qualitat de les exposades. Així que esperem que es trobi la manera i el lloc de mostrar-les en un futur pròxim." "La presentació de l’exposició és concentrada per una falta d’espai." "Nosaltres continuem treballant segons el pla inicial i estem segurs que es dur a terme."  Unanimitat total sobre la necessitat de créixer en l’equip del Macba, perquè les frases les firmen Ainhoa Grandes, presidenta de la Fundació; Ferran Barenblit, director del museu, i Antònia Maria Perelló, responsable de la col·lecció.

Unanimitat i discreció. No es tracta d’agitar les aigües, sinó de mostrar prudència. Créixer i fer-ho per la plaça dels Àngels que és el més natural, però sense crear conflictes entre sectors, cultura versus sanitat; ni entre administracions, perquè l’Ajuntament, la institució que abans de l’estiu va suggerir que la Capella de la Misericòrdia no seria per ampliar el Macba, sinó per ubicar el CAP del Raval Nord, forma part del consorci del museu. Aquest dijous hi ha patronat, però els temes seran uns altres. De moment res sembla moure’s. La conselleria i el ministeri advoquen per mantenir el projecte inicial, i el consistori, per canviar-lo. I el museu manté el perfil baix alhora que continua treballant pensant en la Capella de la Misericòrdia mentre ningú digui el contrari. 

Dues dècades al magatzem

Amb aquest panorama, s’obre 'Un segle breu', 355 ítems (194 obres d’art més 161 peces documentals), nou dels quals de recent adquisició, com les peces de Leonor Antunes, Anni Albers i Josef Albers, entre d’altres; alguns amb anys dins de la col·lecció, però mai mostrats  al públic, com els conjunts de Manolo Quejido, Georges Condo i Basquiat, dels quals el centre atresora tres peces, que mostren juntes per primera vegada, i també hi ha peces que feia molt temps que no sortien dels magatzems. Entre aquestes últimes brillen amb dret propi un conjunt d’escultures de guix de Joan Miró i la peça més important, 'Angoisse au XXème siècle', de les 129 que el museu custodia de Josep Maria de Sucre. A més de 'Réserve de Suisses morts', una instal·lació de Christian Boltanski que, malgrat la seva importància, no s’exposa al Macba des de fa dues dècades.

Aquesta peça de l’artista francès llueix al mig de la sala dedicada als anys 90. Una estructura realitzada amb caixes de llauna, fotografia, cartró i llums que competeix en monumentalitat amb la megainstal·lació de 'The Nature of Visual Illusion', de Juan Muñoz. Les dues peces remeten a l’inici dels treballs escenogràfics a gran escala per part dels artistes. L’obra de De Sucre i les escultures de Miró evoquen els anys posteriors a la guerra civil i la segona guerra mundial, l’angoixa creativa després de les dues conteses. I a l’oposició entre l’abstracció més orgànica i la més geomètrica.

Inici el 1929

No en va, l’exposició està ordenada cronològicament, des de la dècada dels 30 del segle XX fins a a l’actualitat. Des del 1929, any de l’Exposició Internacional, de la construcció del Pavelló Mies van der Rohe, de la fundació del GATPAC i també de l’obertura del Moma, de la publicació del segon Manifest surrealista d’André Breton i de la creació del Cercle et Carré per part de Joaquim Torres-García i Michel Seuphor. I any, també, de la gran crisi econòmica i del naixement de la qüestió de la utopia: com crear noves formes de viure i nous mons. Dos conceptes, crisi i utopia, que arriben fins a l’actualitat.

L’ordenació cronològica no pretén fer la visita plàcida, ni de bon tros, sinó que té molt present la "idea de tensió" i apel·la a la "resposta emocional" del visitant, explica Barenblit, que no amaga un desig d’arribar als públics: "Creiem que era necessària una presentació com aquesta; un recorregut breu per l’art del segle XX. I creiem que estem donant una resposta a una necessitat de l’audiència".   

La mostra serà permanent, però anirà canviant les peces en exposició. Així, d’aquí a uns quants mesos entraran en el discurs altres obres noves o amb molta estada al magatzem, entre les quals hi ha 'On sujectivity', d’Antoni Muntadas, i 'Un pechiche para Benkos', de Marcos Àvila Forero. 

De l’acord total a l’intercanvi de cromos

Des del 2013 que l’Ajuntament té cedit el solar de la Capella de la Misericòrdia al Macba per a la seva ampliació. I des de l’any passat que el pla està aprovat pel Consell General del museu per unanimitat. En el Consell hi participen tres administracions: el Ministeri de Cultura, la Generalitat i l’Ajuntament.

 Tot i l’acord assolit, abans de l’estiu, el consistori va proposar treure l’espai al museu i cedir la capella per instal·lar-hi el centre sanitari del Raval Nord. A canvi va proposar alternatives per ampliar el Macba, però totes lluny de l’edifici central.

L’última proposta de l’Ajuntament passava per un canvi de cromos: el CAP ocupava la capella, i el Macba, l’actual edifici del centre sanitari, un espai que porta la firma de l’arquitecte Josep Lluís Sert.