El Lliure votarà el dia 14 si convoca un concurs internacional per substituir Pasqual

La junta de govern del Teatre Lliure ha decidit posar a votació del Patronat la convocatòria d’un concurs públic internacional per buscar un nou director després de la dimissió divendres passat de Lluís Pasqual. Fins ara, els candidats havien sigut presentats per membres del Patronat. La decisió s’ha pres aquest divendres en una reunió urgent per abordar el futur de l’emblemàtic teatre català.

S’han avançat diverses propostes de cara a la reunió del Patronat del Lliure, l’òrgan que en decidirà el futur. Està format per representants de les administracions i 28 membres, la majoria persones unides a la història d’aquesta emblemàtica institució teatral catalana. En formen part actors de primera fila com ara Jordi Bosch, Inma Colomer i Rosa Maria Sardà, entre d’altres. 

Aquest divendres els principals representants de Cultura de les institucions que subvencionen el Lliure -ajuntament de Barcelona, conselleria de Cultura de la Generalitat, Ministeri de Cultura i Diputació- es van reunir amb  el president del Patronat i quatre membres més de la institució cultural.

Joan Subirats, comissionat de Cultura i representant de l’Ajuntament de Barcelona en la junta de govern, va precisar que més enllà de “lamentar la situació produïda per la dimissió de Lluís Pasqual” hi ha hagut un “consens general” per seguir endavant amb el pla de convocar un concurs públic per buscar un nou responsable del Teatre Lliure. El responsable cultural de l’administració que més aporta al Lliure, el 40% del pressupost, no va precisar res en concret, al·legant que “el patronat és el primer que té dret a conèixer aquesta proposta”. Faltarà precisar com es farà el concurs, quins requisits se sol·licitaran i quins terminis s'acordaran per a l’elecció del nou director. El temps apressa.

"Ens ha deixat en una situació difícil"

“Pasqual ens ha deixat en una situació difícil”, reconeixien ahir alguns treballadors del teatre consultats per aquest diari, encara digerint la precipitada marxa del director. “Ens vam assebentar de la seva dimissió per la premsa”. Mai va intentar parlar amb ells després de l’enrenou començat després de les acusacions d’abús de poder per part de l’actriu Andrea Ros. Tampoc va intentar bastir ponts de comunicació.

Els que fa més temps que són al teatre són més condescendents amb la manera de ser de Pasqual. Però els més joves, els nascuts després de la Transició, consideren inacceptables les seves formes, el seu mal humor i els seus crits. “Tots podem tenir un mal dia però en el seu cas era una altra cosa. Quan ell entrava en un assaig sempre hi havia tensió”, comenta un dels empleats del teatre. "Era un tirà, però no és l’únic. Alguns altres directors de la seva generació són així. Jan Fabre, que va estar aquí a l’estiu, n’és un altre",  apunta un company respecte al director belga lloat per la crítica i el públic, com Pasqual. 

Notícies relacionades

La junta de govern del Lliure passa a l'acció

Lluís Pasqual dimiteix perquè se sent «incapaç de liderar» el Lliure en vista del «debat intern»

Els que compartien la visió d’Andrea Ros sobre el despotisme de l’exdirector van lamentar els atacs que l’actriu va rebre després d’explicar la seva experiència a Facebook. Allò, al costat de l’anunci de la renovació del director el passat 29 de juny, després de dos mandats seguits, els va fer reaccionar. Dies després els treballadors van sol·licitar un estudi de riscos psicosocials. “Ja havíem callat massa. Els temps han canviat. Això de ‘la lletra amb sang entra’ va passar a la història. Jo no treballaré més bé si algú em crida. Això és cosa d’una altra època”. 

Tots lloen el bon treball de Pasqual al capdavant de la nau, "especialment durant la crisi", una etapa que es va trampejar sense acomiadaments ni rebaixes de sou, sinó amb altres mesures. Les xifres d’ocupació de les tres sales del Lliure –les dues de Montjuïc i la primigènia de Gràcia– també eren motiu d’orgull. Però internament faltava 'feeling' amb el director. El Lliure sempre ha sigut una família i no sempre ben avinguda.