S'acaben els Goya, continua la lluita

L'any que ve Isabel Coixet -la cineasta amb més premis Goya de la història (en té vuit)- es presentarà a la gala del cine espanyol en pijama. I, possiblement, sense maquillar. Aquest any ja ho va pensar i ho va proposar als seus col·legues. “Fem alguna cosa viral”, els va animar. Ningú la va recolzar tret de Leticia Dolera. L'actriu i realitzadora va anar a la gala amb pantalons i jaqueta i sabates planes per “deixar clar a les nenes que també es pot anar elegant” prescindint dels coneguts talons. També va deixar clar que la vetllada va ser “un camp de naps meravellós” perquè per més protesta feminista que hi hagués, a la gala -presentada per dos homes- els nominats eren majoria davant les nominades.

No van sortir especialment vencedors ells, els mestres de cerimònia.  El ritme dels chanantes Joaquín Reyes i Ernesto Sevilla va fallar per tot arreu. El seu humor blanc no va aconseguir connectar ni amb la gent del cine ni amb els teleespectadors. No van trobar el suport ni dels seus propis fans, així que és millor que facin cas al principal consell que els va donar Dani Rovira: “No mireu les xarxes socials”.

Queda molt camí

Una vegada finalitzada la (molt avorrida) gala -on la pel·lícula en eusquera Handia va arrasar amb deu trofeus- Coixet va sentenciar que “el que passa al carrer sempre es veu reflectit als Goya”. Per això, la vetllada es va tenyir de reivindicació feminista, encara que el crit no va arribar ni moltíssim menys a l'unànime i fortíssim 'No a la guerra' de fa 15 anys. Hi va haver discursos protesta (com el de la vicepresidenta de l'Acadèmia, Nora Navas) i una marea de ventalls vermells amb el lema 'Més dones', repartits per l'associació de cineastes CIM. En tot cas, ¿calarà en la indústria el missatge o serà flor d'una nit?

“Ens falta molta tela per arribar a la igualtat. No sé si això servirà per a alguna cosa”, va advertir Coixet, vencedora de la gala amb tres guardons (pel·lícula, direcció i guió adaptat) per a 'La llibreria', cinta en anglès que, precisament, mostra una dona sola davant el món que està decidida a muntar una botiga de llibres al seu poble. “No m'esperava l'èxit, de veritat”, va admetre la realitzadora, que va voler homenatjar la gent que llegeix i va al cine. També va esmentar els seus pares (especialment la seva mare) i va recordar que de petita sempre va preferir llegir abans que donar un cop de mà en les tasques domèstiques.

Tots els guardonats van opinar igual que la reina de la nit: hem de seguir treballant a favor de la igualtat. “Està molt bé que aquestes coses passin un dia, però hem de fer més coses. I no només en el cine sinó també en la societat. Aquí tenim Mariano Rajoy que l'altre dia en una entrevista es va escapolir sobre si era necessari prendre mesures polítiques per equiparar els sous d'homes i dones amb el mateix lloc de treball”, va valorar Javier Gutiérrez (millor actor per El autor)El autor, totalment partidari de les quotes per imposar la igualtat, igual que Coixet.

A Gutiérrez se'l va veure molest quan un periodista li va preguntar per l'escena en què posa els genitals a la taula. “A El autor hi ha una dona de 50 anys (Adelfa Calvo, Goya a la millor actriu de repartiment) que també es despulla i ningú diu res. A mi em sembla molt valenta. Fa tant de temps que reivindiquem que els homes es despullin i que les dones grans també que em sorprèn que només es parli de la meva escena. Alguna gent es refereix a El autor com una pel·lícula masclista i em sembla injust”.

Nathalie Poza (Goya a la millor actriu per No sé decir adiós) (Goya a la millor actriu per No sé decir adiósva destacar que la reivindicació feminista de la festa del cine només servirà per alguna cosa si se segueix lluitant pels objectius. “Tant de bo no es quedi en qüestió d'un dia. Tant de bo seguim parlant i canviant les coses”, va advertir la guardonada, a la qual el Goya no li ha tret “les pors de sempre” a l'hora d'enfrontar-se a un nou paper.

Que la política mogui fitxa

Notícies relacionades

Dones, dones, dones

'La llibreria' conquista per sorpresa el Goya

A Carla Simón no se la va veure especialment decebuda. I això que molts confiaven que en la subtil i lluminosa Estiu 1993 fos la gran triomfadoraEstiu 1993. Va conquistar, això sí, el Goya a la millor direcció debutant i dos cabezones més per als seus actors: Bruna Cusí i David Verdaguer. Simón va aprofitar la nit per acomiadar-se -per fi- de la seva pel·lícula, presentada ara fa un any a la Berlinale. “Tinc moltes ganes de tancar-me i escriure un nou guió, que també anirà sobre les relacions familiars i el món rural”, va avançar. La realitzadora debutant va opinar que la reivindicació de la gala no era suficient: “Necessitem temps per canviar les coses des de la política. El fet que hi hagi més dones fent cine és un procés llarg, un treball d'anys”.

Una vegada mantingudes les trobades amb la premsa, els premiats es van llançar al còctel. “¿Què com celebraré el Goya? Doncs menjant, que he passat molta gana”, va fer broma Javier Gutiérrez mentre robava un canapè a la sala de premsa. A més de ficar-se alguna cosa a la boca, Isabel Coixet i Nathalie Poza també necessitaven fer una altra cosa: treure's els talons. Insofribles.