Dones, dones, dones

Ni quinieles ni nervis. Ni plans de futur ni repàs a la collita de la temporada. Aquest any, totes les converses a l’entrada a la gala dels Goya convergien en la mateixa qüestió: la reclamació del dret de les dones a competir amb els homes en igualtat de condicions, tant en el cine com en la vida. A l’alfombra hi va haver menys ventalls reivindicatius dels anunciats –l’associació de dones cineastes CIM havia preparat 2.000 accessoris portant el lema #mésdones–, però la causa feminista va posar to i argument a la desfilada de benvinguda.

«Vinc vestit així perquè em pregunteu pel meu look i no a elles, com passa sempre», va deixar caure sorneguer l’actor Brays Efe embotit en un vestit blau d’inspiració cubista que enlluernava abans de transmutar-se en Paquita Salas, el seu personatge en la ficció, en l’entrega de premis. Als dos costats de l’alfombra, entre la premsa i l’organització, abundaven els vestits reivindicatius del dissenyador Ernesto Artillo, decorats amb traços de figures femenines. I si el tema no venia a tomb de la vestimenta, sorgia en forma de tants per cent i dades feridores per fer posar vermella la professió. «Jo no soc un percentatge ni ho vull ser, però les quotes són necessàries per acabar amb la desigualtat», va recordar Mabel Lozano. 

Vestida de negre amb un eixam de papallones blanques de plàstic sobre l’espatlla, Isabel Coixet va arribar com un tauler d’anuncis: a la seva bossa es llegia Women of the world, unite! (Dones del món, uniu-vos), en una mà portava el famós ventall reivindicatiu i a l’altra feia ballar una polsera amb les lletres +dones. «De la roba interior no en parlo, però si m’emporto dos Goyas prometo venir l’any que ve en pijama», va avisar.

Capitana de la causa feminista, sobre la qual està a punt de publicar un llibre, Leticia Dolera va aprofitar el passeig de l’entrada per recordar:  «Aquest ordre natural que deia que les dones freguem millor i ens mereixem menys que els homes no és natural, a veure si ens n’assabentem». Amb paciència de mestra de preescolar, l’actriu va repetir xifres i reivindicacions per tots els grups de periodistes per acabar fent-se un selfie amb l’actriu Itziar Castro formant un triangle amb les mans cridant: «Nosaltres parim, nosaltres decidim». Duia un vestit de vellut blau amb muscleres i cortinetes brillants. ¿Algun missatge en la vestimenta? «Sí. S’ha de conquistar la sabata plana», va respondre assenyalant les seves ballarines platejades.

Ells també

Notícies relacionades

El públic canta ‘El meu avi’ després d’una xiulada, a Calella de Palafrugell

Oasis, El Último de la Fila i la nostàlgia delegada

Les dones no van ser les úniques que van posar al cel el crit de la igualtat. Ells s’hi van unir . «S’ha de començar a multar els empresaris que paguin menys a elles que a ells», va proposar amb la seva veuassa, posant-se molt seriós, Javier Bardem. «La bretxa salarial m’ofèn com a ciutadà», va reconèixer Santiago Segura. Javier Ambrossi i Javier Calvo, els Javis, no demanaven igualtat sinó anar més enllà: «No entenem que les dones no governin el món. ¡Només ens interessen les seves històries! ¿Què dimonis pintem aquí els homes?», plantejaven.

 Si Rajoy no s’ha assabentat encara de la urgència d’aquest embolic, poden portar-li l’encàrrec Pedro Sánchez, Albert Rivera, Pablo Iglesias, Alberto Garzón i Pablo Echenique, presents a la gala i units a l’entrada a l’unànime clam per la igualtat. Amb tot, la causa feminista no va aconseguir evitar que la verdadera reina de la desfilada fos una nouvinguda a aquesta mena de saraus que ja està de tornada: Julia, la mare de l’actor Gustavo Salmerón i protagonista de la seva última pel·lícula, va arribar amb mirada espantada i es va anar animant segons avançava de grupet en grupet i va acabar rebent ovacions amb la seva naturalitat. «He estat assajant a casa des de Nadal», va confessar. ¿I el feminisme? «Dones, endavant, a triomfar. Si jo ho he aconseguit a aquestes altures de la meva vida, vosaltres també podeu», va proclamar.