Cultura sacseja el mapa català de museus

Una de les últimes coses que va fer Ferran Mascarell abans d’acabar el seu mandat, el setembre del 2015, i abandonar la Conselleria de Cultura va ser deixar el seu Pla de Museus sobre la taula de la Junta de Museus perquè fos debatut i, si es donava el cas, fos aprovat pel conseller entrant. Però va tenir a bé indicar que no era «un document final» i que, per tant, podia «modificar-se tot». I això és just el que han fet els dos consellers que l’han seguit en el càrrec, primer Santi Vila i ara Lluís Puig. El nou Pla de Museus presentat ahir poc o gens té a veure amb el seu precedent.

D’entrada, elimina l’organització del sistema museístic del país a partir de quatre eixos amb quatre centres de capçalera; descarta la creació dels museus previstos d’arquitectura, fotografia i còmic, i nega la qualitat de nacional al Macba; a més de  retirar del pla la Xarxa d’Arts Visuals. Tot plegat amb el consens i l’aprovació d’una àmplia part del sector: més de 200 professionals i el 80% dels museus del país han participat en el procés d’elaboració, a més del Conca, la Junta de Museus i altres institucions com l’Ajuntament de Barcelona.

Una visió descentralitzada

Amb tot, Puig afirma que el projecte que ara es presenta «és la recopilació i superposició de capes dels documents anteriors», però, això sí, «és més ambiciós en la quantitat i profunditat de les estratègies». El resultat serà una «radical transformació de l’arquitectura institucional» dels museus que obligarà a fer «canvis legislatius» i que té més en compte el territori que no pas el seu predecessor: «És el Pla de Museus de Catalunya, no el Pla de Museus de Barcelona».

Això significa una visió «profundament descentralitzada» i «menys piramidal» de l’escenari. Per això, els eixos de Mascarell s’han substituït per xarxes territorials (en total sis: Tarragona i Terres de l’Ebre, Lleida i Aran, Catalunya Central i Garraf, Girona, Regió Metropolitana de Barcelona i Barcelona) i xarxes temàtiques (també sis: arqueologia, història, art, ciències naturals, etnologia i tècnica). Aquestes últimes, a diferència dels eixos de l’anterior pla, no tindran un museu de capçalera, sinó «de referència», un canvi subtil però que suggereix que no hi haurà un museu que dirigeixi la resta, sinó que hi haurà un primus inter pares.

De primers entre iguals ho seran el MNAC i el Museu de la Ciència i la Tècnica, tots dos amb la categoria de nacional ja adquirida, i dos museus nacionals de nova creació: el Museu de Ciències Naturals de Catalunya, que es crearà a partir del de Ciències Naturals de Barcelona, i el Museu Nacional d’Història de Catalunya, que sortirà de la suma dels actuals d’Història i Arqueologia i que serà referència de tres xarxes: la d’història, la d’arqueologia i la d’etnologia.

I en aquest apartat, el dels museus nacionals, arriba una de les primeres sorpreses: dos d’ells tindran noves seus a Montjuïc. El Nacional d’Història s’ubicarà al pavelló Alfons XIII i el MNAC, que ja és a Montjuïc, creixerà i ocuparà el pavelló Victòria Eugènia. El fet que aquest estiu l’ajuntament presentés un pla perquè aquest últim espai acollís grans exposicions internacionals no suposa cap obstacle per a Puig, que es mostra convençut que això no serà un motiu d’enfrontament amb el consistori. Amb l’operació s’aconseguirà el creixement natural del MNAC i tenir dos equipaments importants i complementaris junts, a més de revaloritzar patrimonialment, culturalment i urbanísticament una zona simbòlica de l’exposició del 1929. Un aspecte que ja buscava el fallit, per car, projecte de l’Esplanada dels Museus.

Arquitectura, còmic, fotografia

El Macba no serà museu nacional com estava previst perquè «no és la seva vocació», però sí que tindrà la marca Museu de Catalunya, que juntament amb la de Nacionals i Equipaments Patrimonials seran les tres úniques categories de museu; la resta (comarcals, rurals, d’interpretació...)  desapareixeran, però abans caldrà canviar la llei de museus del 1990. Molt diferent és el cas de tres museus que havien de néixer però que no tindran categoria perquè quedaran fora del pla: són el d’arquitectura, que es quedarà en centre, i també el del còmic i el de fotografia, que no seran ni una cosa ni l’altra.

Notícies relacionades

"Urdangarin està fort com un roure", segons el seu advocat

Rozalén: "Soc una tia alegre, però m’emprenya el que és injust"

De moment, el Centre d’Arts Santa Mònica patirà la seva enèsima transformació al convertir-se l’1 de gener en centre d’arquitectura. No ho farà de cop, ja que mantindrà la programació artística proposada pel seu actual director, Jaume Reus –en el càrrec fins a final d’any–, barrejada amb la nova activitat. Serà un centre, i no un museu, perquè així ho reclama el sector, que el que necessita no són col·leccions, que ja existeixen, sinó visualització internacional des d’un punt de vista comercial. I serà a la Rambla perquè no hi ha res de més cèntric. Però això no suposa l’abandonament de les arts visuals per part de la conselleria, que invertirà a la Fàbrica de creació Fabra i Coats.

L’abandonament del museu del còmic té una justificació més econòmica. «No podem plantejar fer nous museus quan tenim els actuals a 39 de febre». Així que no s’oblida el sector, però es treballa, amb l’Ajuntament de Badalona, en altres direccions, com un espai en què els fons d’exposició vinguin de la Biblioteca de Catalunya i en què la indústria tingui un paper important. I com que la fotografia ja funciona, millor no tocar-la. El Pla Nacional ja està en marxa i té equipaments de referència tant a Barcelona com a Reus i Girona, així que un estudi encarregat a Marta Gili, directora del Jeu de Paume de París, aconsella pensar-se bé si és necessari crear un nou museu. Una cosa que en «un escenari de creixement de forma prudent i realista, no és la prioritat». I que Jusèp Boya, director de l’Agència Catalana del Patrimoni Cultural, resumeix en: «L’esperit d’aquest pla no és cafè per a tothom».