Rozalén: "Soc una tia alegre, però m’emprenya el que és injust"
Així que, contra la crispació, els odiadors i el zasca, ¿una abraçada?
Me’n vaig adonar que repetia aquesta paraula en gairebé totes les cançons del disc. Quan et toca veure morir els que et van donar la vida, com el meu pare i la meva àvia, tens la necessitat d’aferrar-te al més simple. Se’m dona fatal posar títols i vaig veure que [en aquest disc] hi ha molt amor i abraço l’absent.
El seu nou single, Tres días en Cartagena, és un vallenato a duo amb Carlos Vives, i el disc mira en part a Colòmbia i Llatinoamèrica.
Aquí vam conèixer el vallenato per La gota fría, i poder comptar amb un mestre perquè et guiï... També hi ha gaita veneçolana i champeta-pop, i Llévame la vaig escriure per una experiència que vaig viure a Colòmbia. Quan dic "donde me trenzabas el cabello, dibujándome el sendero que debemos caminar", parlo de la guerrilla d’aquest país. Les dones es trenaven al cap el mapa per indicar als guerrillers per on sortir.
Però El abrazo és un àlbum variat, amb electrònica i orquestra. ¿Un disc ha de ser un mosaic de diferents colors?
Hem fet una mica el que ens ha donat la gana. Com que, al cap i a la fi, canto a la meva vida, vaig jugant. Perquè les meves playlists són una bogeria: tan aviat hi ha Soziedad Alkoholika com Chavela Vargas o una cançó de reggaeton.
A Mis infiernos es posa a rapejar amb Kase.O i R de Rumba.
Kase.O sempre em deia: "Has de rapejar". Escolto rap des que era petita i he cantat amb un munt de rapers, però em semblava un exercici difícil. En aquesta cançó parlo de l’odi que rebem perquè sí. Soc una tia alegre, però m’emprenyo amb el que em sembla injust. Aquest nivell de violència i que hàgim de llegir certes coses a les xarxes... Perquè pel carrer no em diuen res.
¿I aquesta trama electrònica dura de Todo sigue igual?
Volia que es veiés el punt Viña Rock, el festival de la meva vida. Ja amb 16 anys era el meu esdeveniment de l’any. Tot aquest rock, punk, hip-hop... i les raves, ballar com animals. A mi em pots veure ambtocar amb una bandúrria, però també soc tot això.
Ha dit que Lo tengo claro és una cançó d’amor no romàntic. ¿Quan va passar la paraula romàntic de ser bonica a tenir unes connotacions més aviat tòxiques?
Notícies relacionadesLes coses van canviant. En el meu primer disc cantava "me entrego a ti" a Para los dos, i ara això no ho diria. Si féssim l’esforç de pensar el que estem dient, potser no passarien les coses que passen, que algú arrabassi una vida. És veritat que implica treure passió a les coses, perquè tots hem sentit que se’ns en va la vida quan algú deixa d’estimar-te, però això no és real. És més sa dir: "M’encanta la vida amb tu, però abans de tu jo ja existia i era feliç".
Se la veu molt ben assentada als escenaris catalans. Ara li esperen tres concerts.
Vaig començar a venir amb la meva guitarra a L’Astrolabi, al Cara B, a El Col·leccionista... Després al Luz de Gas, i anar fent. El Liceu em fa molt respecte. A Catalunya tinc mitja família. Sento que soc a casa. He notat molta gratitud després d’haver cantat en català amb Sílvia [Pérez Cruz]], tot i que he pogut entendre una mica el que està passant en els últims anys. Ara, per insultar-me, alguns em diuen: "Ves-te’n a cantar en català, o en basc...".
