"Urdangarin està fort com un roure", segons el seu advocat

Les Mamarazzis parlen en exclusiva amb Mario Pascual Vives, l’home de confiança de l’exmarit de la infanta Cristina. Iñaki Urdangarin vol oblidar el passat i disfrutar de la seva nova vida.

"Urdangarin està fort com un roure", segons el seu advocat

Lorena Vázquez

3
Es llegeix en minuts
Lorena Vázquez
Lorena Vázquez

Periodista

Especialista en premsa rosa

ver +

El 24 de gener del 2022, un breu comunicat va informar que la infanta Cristina i Iñaki Urdangarin havien decidit "interrompre la seva relació matrimonial" de comú acord. L’anunci es va precipitar després d’una publicació en la qual Urdangarin, al qual suposàvem feliçment casat amb la infanta, apareixia de la mà d’Ainhoa Armentia. Ara Urdangarin vol oblidar (i que tots oblidem) el seu passat i convertir-se en una persona anònima. "Estic divorciat i ja no tinc cap condemna. Vull ser una persona normal i disfrutar dels meus fills i de la meva llibertat", afirma l’excunyat del rei Felip VI. "Ja no he de donar explicacions de res, no formo part d’això", va assegurar. Amb "això" es refereix a la Família Reial. "Això" que li va conferir estatus, riquesa i molts privilegis. L’exjugador d’handbol lluita també per superar el seu pas per la presó i la condemna de cinc anys i deu mesos imposada pel cas Nóos. L’exduc ja ha recuperat la llibertat plena fa uns dies i, tal com ha explicat en exclusiva la revista Semana, Urdangarin ja no vol premsa rere els seus passos, ni preguntes sobre la seva vida i un passat que vol deixar enrere.

Les declaracions que la revista va portar a la seva portada es van produir el dijous 18 d’abril a Barcelona. Un equip de reporters havia interceptat Iñaki, amb el seu fill Pablo, en una famosa cafeteria del barri de Pedralbes. Després de l’esmorzar, a l’adonar-se que el seguien uns periodistes, Urdangarin va perdre els nervis, va baixar del cotxe i va obstaculitzar la circulació d’un transitat carrer, i va verbalitzar als reporters asfàltics el seu malestar: "¿A vostès els agradaria que els molestessin quan estan amb la seva família?". "Estava molt alterat i fora de si. Reclamava el seu dret a ser una persona anònima i no deixava de repetir que ja no formava part d’això", ens expliquen.

Notícies relacionades

El seu advocat i persona de confiança durant els últims 15 anys, Mario Pascual Vives, sempre atent i amable amb la premsa, malgrat tot el que s’ha publicat sobre el minvat estat del seu client i amic, ens assegura: "L’Iñaki està com un roure. Molt més del que vostès creuen". "Ens vam veure a Barcelona la setmana passada i vaig parlar amb ell durant més de dues hores", ens diu. "L’he vist optimista, organitzat i amb moltes ganes que la seva nova vida funcioni. Ni està enfonsat ni té cap problema psicològic. El tema de l’aspecte físic és opinable. Jo no el veig deteriorat, només veig un físic que pateix, com tots, el pas dels anys". L’advocat relata el dur procés d’Urdangarin per trobar feina: "Ell és conscient del seu passat, però està convençut que aquest passat pot ser més un actiu que un demèrit. Li agradaria que la seva experiència servís per ajudar persones que pateixen, com ell, adversitats en soledat. La capacitat de resiliència que ha demostrat forma part del seu currículum".

Sobre el desig de l’exduc de deixar de ser un personatge públic, argumenta: "Ell considera que ja és un ciutadà normal i no entén que encara generi tant interès. No té relació amb la seva família política i està intentant crear una nova vida. La notorietat l’assumeix, però ell pensava que seria d’un nivell inferior. Tot i que preferiria no atraure l’atenció dels mitjans de comunicació, no es planteja prendre accions legals per aconseguir-ho". I males notícies per a les Mamarazzis, el lletrat adverteix que, de moment, Urdangarin no té pensat ni concedir entrevistes. "No li interessa parlar del seu passat perquè només vol pensar en el present i mirar cap al futur". "Jo sempre li aconsellaré que no concedeixi cap entrevista ni vagi a cap plató. Crec que ha d’obtenir benefici econòmic de la seva feina i no de parlar d’un passat que ja està superat". Quina desil·lusió.