Relleu al Primavera
El festival va tancar la 17a edició amb 200.000 assistents i advertint un canvi generacional en el seu perfil de públic
La imatge del Primavera Sound com a projecció del rock alternatiu encunyat als anys 90, consumit per un públic situat de la trentena en amunt, sembla estar en revisió, o així ho vol veure l'organització, que ahir, en el seu tradicional balanç, va destacar el «relleu generacional del perfil de públic». Les actuacions d'estrelles forjades ben entrat aquest segle, d'estètiques musicals renovades, com The XX, Solange, Bon Iver, Mac Demarco o Miguel, conviden a donar crèdit a aquesta observació.
Amb reclams com aquests, allunyats del clàssic eix Sonic Youth-Pixies i derivats, el Primavera ha consolidat la convocatòria registrada l'any passat, amb uns 200.000 espectadors, a raó de 55.000 per jornada al tram central (de dijous a dissabte) més 20.000 en la sessió de dimecres i 15.000 en el programa de Primavera a la Ciutat. El públic estranger, procedent de 125 països, va suposar al voltant del 55% del total, una mica per sobre del 52% de l'any passat, La parcel·la del PrimaveraPro, l'àrea professional, va comptar amb 3.300 acreditats vinguts de 55 països.
Però no tot el balanç va ser afalagador: el també codirector Albert Guijarro va donar un toc d'atenció a les institucions respecte a l'estat de manteniment del recinte, sobretot, però no únicament, l'esplanada que acull els escenaris més multitudinaris. Allà, va dir, «el deteriorament és màxim», amb «clots i pedres», i per això «no es compleixen les necessitats mínimes». En altres zones del Fòrum hi ha «jardins abandonats i gespa no cuidada». Hi ha, va dir, «un esforç per fer», i si bé va assenyalar que «no hi ha cap més espai a Barcelona que pugui acollir un festival d'aquesta categoria», si no esprodueix una millora, «l'any que ve serà complicat poder treballar amb els dos escenaris principals».
SEGURETAT REFORÇADA / Aquest ha sigut l'any dels concerts sorpresa grossos (sonats, els Arcade Fire i Mogwai), una experiència que Alfonso Lanza titlla de «molt bona» perquè «dona més contingut al festival i una experiència més enllà d'allò que l'assistent hagi planejat». I l'edició dels controls de seguretat intensificats, cosa que va provocar que els accessos, malgrat la contractació de més personal, fossin «una mica més lents», tot i que es tracta de mesures derivades de les «indicacions i consells de les autoritats».
El Primavera, que ja ha complert 17 edicions, observa com segueixen brotant més i més festivals a tota la península. ¿Nova versió de la bombolla de fa una dècada? Les mostres «apareixen i desapareixen», i sobreviuran, va dir Albert Guijarro, «les que tinguin més personalitat».
El Primavera del 2017 quedarà associat a aquestes figures, de Solange a The xx, que poc o res tenen a veure amb les tendències amb què històricament han treballat el festival, ja sigui noise-rock, indie-pop, lo-fi, grunge o altres ismes alternatius. Però en la jornada de dissabte sí que hi va haver vestigis dels sons que van fer important el festival als seus inicis. Alguns, una mica malparats: Royal Trux, recuperats en honor al revival, mirant de reanimar el seu llardós rock de garatge, hereu de la saga Pussy Galore, amb Neil Hagerty al capdavant i una Jennifer Harrema passada de voltes, extraviada i desganada. Per a la categoria de retorns poc edificants.
Notícies relacionadesMELANCOLIA POP / També supervivents d'una altra era, però en perfecte estat de revista, són els senyors de Teenage Fanclub, propietaris d'un cançoner que conserva la seva esplendor i que no fa gaire van ampliar amb un altre disc vivificant, Here. Norman Blake i companyia van combinar estimables cançons d'estrena (Hold on, Thin air) amb èxits dels vells temps com About you, The concept i Sparky's dream, amb la seva trobada de melancolia i traç dinàmic, de guitarres tacades i aquelles harmonies que farien feliços The Byrds.
Grace Jones, sortida d'un altre planeta, enfilava la nit de dissabte amb la invitació a Nightclubbing, la seva versió de David Bowie i Iggy Pop, camí del grup estrella, Arcade Fire, llest per a l'actuació oficial després de l'imprevist xou de dijous. Passada la sorpresa, l'hora de la veritat.
