De la llibertat sexual al III Reich

 

 

Else, nascuda el 1893, és una nena da casa bona d’una família jueva de la burgesia alemanya. Va alliberar el seu esperit lliure i frívol al feliç Berlín dels anys 20 fins a l’arribada del III Reich i va complir les seves promeses de joventut: «viure la vida amb la màxima intensitat i tenir un fill amb cada home que estimés». I en va parir tres, de tres pares diferents. Un d’ells, la petita, va ser l’escriptora alemanya Angelika Schrobsdorff, morta el juliol passat als 88 anys, que va estar casada amb Claude Lanzmann –autor de la magna pel·lícula documental Shoah– i que era pràcticament una desconeguda a Espanya fins que al març es va publicar en castellà el seu llibre Tu no ets una mare com les altres. Hi narrava la història autobiogràfica, segons les seves pròpies paraules, d’aquella «dona meravellosa amb una fam de viure increïble, que sempre feia les coses com ella volia, a la seva manera». Coeditat per les petites editorials independents Errata Naturae i Periférica (que n’han venut més de 20.000 exemplars), beneït per la crítica i el boca-orella dels lectors i ara acabat de traduir al català per La Campana (ja enfilat entre els més venuts, en només dues setmanes ja compta amb una segona edició), a Alemanya ja suma mig milió d’exemplars des que l’autora el va escriure, el 1992, als 65 anys. Es postula com un dels llibres de l’any.

«La meva mare era tan complicada com un trencaclosques de mil peces, i jo vaig haver-ne de reunir tots els fragments i encaixar-los», comentava Schrobsdorff sobre una dona que en els feliços 20 es va allunyar de qualsevol convencionalisme i, alliberada de prejudicis, va rebutjar un avorrit i anodí promès jueu, soci del seu pare, i es va casar en secret amb Fritz, un bohemi poeta alemany, amb qui va tenir el primer fill. Aquells anys va viure gairebé en la misèria ja que els seus pares li van retirar per això tot suport malgrat que amb el temps tornessin a acollir-la sota el seu paraigua econòmic.

Fritz, però, li va ser infidel i ella va posar les seves normes. Seguirien junts, però la relació es basaria a partir de llavors en la llibertat sexual mútua. Festes i gresques, diversos amants, viatges, una existència dissoluta i despreocupada... fins a l’arribada de Hitler. En el llibre, premi dels Libreteros de Madrid al millor de l’any, Schrobsdorff mostra com la seva mare i molts dels que l’envoltaven van ignorar l’assetjament del nazisme, no van voler veure l’Holocaust que s’acosta i van seguir vivint en la seva bombolla. Fins i tot, després de la Nit dels vidres trencats, a un dels personatges, la família el qualifica d’insensat i irresponsable per voler abandonar Alemanya. Else i els seus fills es van salvar de miracle, perquè van aconseguir burlar el règim i amagar-se a Bulgària; no així altres membres de la família, que van acabar en camps com Terezin.

Des de la distància que donen els anys, Schrobsdorff recordava com d’unida estava a la seva mare, que va morir el 1949. «Sempre hi anava enganxada, ens deien les siameses perquè no anava enlloc sense mi». Però no la jutjava, admetia que no era perfecta i que més que per la raó es deixava emportar pels seus impulsos i emocions.

«En aquell món nazi els meus pares van fer de tot, tonteries de tota mena per mantenir-me allunyada del que passava. Creien que era el millor per a mi i jo no els guardo cap rancor. Entenc que ho fessin. Ells també estaven molt trastornats i no volien que aquella criatura tan sensible sabés tot el que estava passant», confessava en una entrevista. I, després d’un sospir, concloïa: «Em van aïllar de tot».

Notícies relacionades

Els nens de l'Holocaust

Els jueus del 'Saint Louis' que ningú volia