Cristian Mungiu: "Les meves pel·lícules no serveixen per res, em temo"

Que el Festival de Cannes li atorgués la Palma d’Or a Cristian Mungiu gràcies al demolidor drama 4 meses, 3 semanas, 2 días va servir perquè el món comencés a prestar atenció al cine romanès, i a adonar-se de com de bé li va a ell i als seus paisans contar històries de gent corrent enfrontada a dilemes morals irresolubles. Això precisament és la seva magnífica nova pel·lícula, Los exámenes, el retrat d’un home disposat a fer el que sigui perquè la seva filla obtingui una beca d’estudis que li permeti sortir de Romania.

–¿Per què diria que l’engranatge social romanès està tan corromput?

–El problema és que, quan en un país s’instaura un nou règim, restes del vell es mantenen. Això els espanyols ho saben molt bé. Quan t’acostumes a viure en una dictadura és difícil que tinguis molt de respecte per la llei. Perquè durant les dictadures les lleis són injustes i opressives. I, per tant, quan tens l’oportunitat de vulnerar-les, això és el que fas.

–Però ara les lleis al seu país han canviat, ¿no? 

–Cert, però el sistema democràtic a Romania és jove i inexpert. Els nostres legisladors creen lleis absurdes que els afavoreixen només a ells mateixos. Hi va haver un polític, no fa gaire, que va intentar tirar endavant una llei contra l’ús de radars de velocitat a les carreteres. ¿Per què? Perquè és un conductor terrible que acumula dotzenes de multes. Però això no és res. Bucarest es divideix en sis districtes, cada un amb el seu propi alcalde, i avui els alcaldes de quatre districtes estan a la presó per suborn.

–Si li serveix de consol, això no passa només a Romania. 

–Vostès estan igual, ho sé, però no és un consol. Els polítics no es mouen pel bé comú, sinó per fer-se rics. Quan vaig començar a treballar en la pel·lícula, cada dia, sense excepció, veia un peix gros de la política del meu país sortir a les notícies acusat de corrupció. I gairebé cap va a la presó. I els que hi van hi estan poc temps i no tornen els diners.

–¿Té alguna esperança que les coses canviïn? 

–Suposo que sí. El problema és que tot el que la gent busca és sempre salvar la pròpia pell. Les solucions individuals no són la solució perquè pretenen esquivar les normes, no canviar-les. Són necessàries solucions col·lectives.

–¿Quines solucions col·lectives? 

–Quan va caure el comunisme al meu país, jo tenia 21 anys. La gent de la meva generació i jo vam ser conscients de la nostra responsabilitat per fer que la nova societat funcionés. En cap moment vam pensar a fugir del país. Jo estic envoltat de pares que volen enviar els seus fills a estudiar fora de Romania, perquè tinguin una vida millor. Però si els joves fugen, el nostre país mai millorarà.

–En aquest sentit, ¿per què diria que serveixen les seves pel·lícules? 

–No serveixen per res, em temo. Espero que almenys facin que algunes persones meditin sobre les seves pròpies conductes. El problema és que la gent que solia anar al cine a veure les meves pel·lícules, les classes mitjanes, han anat abandonant el país. A més, a Romania els cines han anat tancant de forma dramàtica, així que en molts llocs del país la gent no podrà veure-la fins d’aquí dos o tres anys. Però això no significa que hagi de resignar-me a fer comèdies romàntiques, ¿no?

Notícies relacionades

A Romania plouen pedres

La Barcelona dels prodigis literaris

–¿Vostè creu que ser corruptes està en la nostra naturalesa? 

–El que sí que està en la nostra naturalesa és l’instint de supervivència. I quan busques sobreviure com sigui, conceptes com l’ètica i la moral són secundaris.