Les dones de la neteja ocupen el Lliure

El Teatre Lliure de Montjuïc estrena aquest dimecres 'Revolta de bruixes', la cèlebre obra de Josep Maria Benet i Jornet (Barcelona, 1940), en una nova versió dirigida per Carlos Martel i interpretada per la nova secció femenina de la Kompanyia del Lliure -Clàudia Benito, Raquel Ferri, Andrea Ros i Júlia Truyol- amb Chantal Aimée, Àurea Márquez i Xicu Masó.

Escrit entre 1971 i 1975, el text original pretenia mostrar el conflicte ideològic viscut a Espanya en els últims anys de la dictadura franquista. "L'obra no pretén donar respostes massa contundents", va escriure el seu autor el 1981, coincidint amb l'estrena del muntatge que Josep Montanyès va dirigir al Teatre Romea en col·laboració amb Josep Maria de Sagarra. "Només plantejar unes angoixants qüestions, recordar alguns aspectes de la crisi ideològica que viu el nostre entorn, intentar l'anàlisi de per què, inesperadament, els bruixots tornen i aconsegueixen el poder".   

'Revolta de bruixes' planteja la revolució d'un grup de dones de la neteja que, cansades de treballar dues hores i mitja i només cobrar-ne dues, decideixen organitzar-se i plantejar les seves reivindicacions d'una original manera: treballant les mateixes hores però més a poc a poc. Però aquestes precursores de l''slow movement' trobaran esculls per desenvolupar amb èxit el seu pla. Més enllà del seu enfrontament amb el poder del vigilant, les picabaralles internes entre elles i els seus problemes individuals influiran de forma decisiva a l'hora d'actuar de forma col·lectiva. 

RAÓ I ESOTERISME

El muntatge planteja el xoc entre dos mons. Per una part hi ha el de la raó, el compromís i la realitat; per una altra, el món dominat per la por, l'evasió i la fantasia. Dos personatges antagònics representen aquesta dicotomia. Sofía (Chantal Aimée), la que incita les altres a plantar cara, i Rita (Júlia Truyol), la seva cosina, que creu més en les forces ocultes del Tarot. 

Notícies relacionades

Una gala Met de vint-i-un botó

Una allau de noves cares a RTVE

¿Fins a quin punt un vol cedir idees o conviccions personals en pro d'un bé comú? Aquest és el principal tema que planteja l'obra. Quan Benet i Jornet la va escriure en els anys 70, les esquerres -i el PSUC, en particular- mantenien a Catalunya un fort debat, recorda Lluís Pasqual, director del Teatre Lliure. "Ara l'obra segueix sent actual. Només cal veure el que passa al Congrés dels Diputats", apunta el director del muntatge en referència a la sonada crisi interna del PSOE. "Moltes de les coses que es diuen en l'obra segueixen sent vàlides el 2016". No obstant, Martel ha optat per no traslladar l'acció als nostres dies. L'escenografia i el vestuari reprodueixen com era Catalunya a mitjans dels anys 1970.   

Per Pasqual, 'Revolta de bruixes' és "un clàssic". I aclareix que la peça torna a escena "amb permís del seu autor". Josep Maria Benet i Jornet, acèrrim defensor del teatre català, va sol·licitar fa anys que no es programessin més les seves obres en teatres públics. L'autor, que a més de la seva vasta obra teatral va ser pioner en televisió com a cervell de sèries com 'Poble Nou', 'Nissaga de poder' o 'Ventdelplà',  considerava necessari el relleu generacional.