Roger Puig, mar i muntanya

Roger Puig juga a 'Pícnic al búnquer' amb el contrast d’imatges, l’esbarjo enfront de la turbulència. «M’agrada aquest reflex tragicòmic, d’alts i baixos, mar i muntanya», explica el cantant i guitarrista, membre dels Nens Eutròfics, que en el seu debut en solitari ha comptat amb Joan Pons (El Petit de Cal Eril, que firma la producció), el Quartet Brossa (hi figura el seu germà Aleix), Nico Roig i Roger Mas.

    

El músic de Terrassa, que és llicenciat en Ciències Físiques, diu que toca la guitarra «només el mínim» i necessitava còmplices per construir aquestes cançons detallistes, de teixits acústics i desenvolupaments il·luminats. «No volia un disc de cantautor apagat, sinó que tingués un fons pop». En això, Joan Pons hi va aportar «una visió des de fora necessària i un coneixement a l’hora de treballar amb el so».

   

QUOTIDIANITAT I DELIRI

'Pícnic al búnquer', gravat al Teatre de Ca L’Eril, a Guissona, sona a títol de disc psicodèlic, i una mica d’això hi ha. Puig cita Gorky’s Zygotic Mynci. «En una ressenya es deia que la seva música era com una barreja d’anxoves i xocolata i em vaig dir: ‘¡Ho compro!’», recorda, alhora que reconeix la referència a 'Rock around the bunker', de Serge Gainsbourg. Encara que la idea del refugi suggereixi aïllament, ell defensa «l’aprenentatge i la interacció».

    

Notícies relacionades

Bosé treu pit i reafirma la seva carrera

El més dur dels ‘Reservoir dogs’

Però en peces com 'El dia qualsevol', l’excentricitat o la llicència onírica estan al servei de l’esplendor melòdica. Es manifesten més en els textos, que parlen de tardes als toros i gossos dissecats. «Expressen com t’enfrontes a la vida des del teu petit territori, en les relacions amb els altres i amb tu mateix», diu Puig, que considera les seves lletres «reflex del dia a dia però amb un punt delirant, sense caure en el retrat quotidià de quan prens el cafè amb llet».

 Els Nens Eutròfics, banda encapçalada pel poeta Josep Pedrals, «estan en 'stand by'», i això ha facilitat que s’hagi decidit a seleccionar i culminar aquest repertori en el qual feia anys que treballava. «És un grans èxits per a mi», ironitza. L’estrena avui a La 2 d’Apolo, acompanyat per Pons, el Quartet Brossa, Oriol Roca, Artur Tort, Enric Gómez i, a la guitarra elèctrica, Jordi Bastida (Trau) suplint Nico Roig. I amb la participació de Roger Mas, que en el disc va colar la seva veu en uns discrets cors. «Convidar el Roger que canti en el teu disc és un problema. ¡T’eclipsa!».