La guerra civil, vista per un voluntari anglès

La tardor del 2013, Serge Alternés (nom d’autor de John Alexander Wainman) va redescobrir la col·lecció de 1.650 fotografies de la guerra civil que el seu pare, Alec Wainman, es va emportar d’Espanya, on va col·laborar amb la República com a conductor d’ambulància, traductor i agent de premsa. Una altra maleta rescatada, aquesta després d’haver estat desapareguda durant 40 anys, de la qual només s’havien publicat una dotzena d’imatges, amb la visió de la guerra d’un fotògraf amateur, no d’un corresponsal gràfic.

L’activitat de l’anglocanadenc Alec Wainman explica el contingut del fons fotogràfic, publicat pel seu fill en una petita editorial canadenca i ara, per primera vegada a Espanya, recollit al llibre Live souls. Fotos inèdites de la guerra civil (Comanegra): arribat l’agost del 1936 amb la primera Unitat Mèdica Britànica (BMU), Wainman va documentar les primeres setmanes al caòtic front d’Osca, l’activitat dels hospitals de campanya de les brigades internacionals, des dels pioners llocs avançats de Grañén i Poleñino, al sector de la columna Carles Marx, fins als trens hospital de la batalla de l’Ebre i els hospitals i bancs de sang dirigits per Reginald Saxton i Norman Bethune, a més a més de diverses escenes de la rereguarda a Barcelona i l’hotel de Tossa de Mar que Nancy Johnstone va immortalitzar al seu llibre Un hotel a la costa.

UN JOVE ENIGMÀTIC / Del pas per Espanya de Wainman, descrit com un jove de 23 anys idealista i amable, un llicenciat a Oxford que, segons el seu fill, «a Espanya es presentava a si mateix com un quàquer apolític», amb prou feines en queda cap registre escrit a les memòries d’aquelles persones que consta que el van conèixer: Jaume Miravitlles, Nancy Johnstone, la infermera Agnes Hodgson, els cirurgians Moisès Broggi i González Agulló...

Notícies relacionades

No era un màrtir, era un milicià

El museu dels globus de la tercera temporada d'‘Emily in Paris’ obre a Barcelona l'1 de maig

Però el seu currículum anterior (va treballar durant dos anys a l’Ambaixada britànica a Moscou), les seves tasques a Espanya durant la guerra després de dos mesos com a conductor d’ambulància (traductor dels enginyers soviètics que muntaven els avions enviats per Stalin, després d’haver rebut a la seu del PSUC el vistiplau de dos agents del Komintern, i funcionari de l’Oficina de Premsa Estrangera del Govern de la República) i les seves activitats durant la segona guerra mundial (membre dels serveis d’intel·ligència britànics al front italià i a la Viena ocupada, fins que es va retirar a la vida acadèmica a Vancouver el 1947) fan pensar que s’amagava alguna cosa molt més interessant rere aquella discretíssima imatge. Després de la contesa, va intercedir per evitar la repatriació a l’URSS de combatents que podrien haver tingut com a destí el gulag i va col·laborar amb l’acollida de refugiats espanyols, i més tard hongaresos, txecs i tibetans.

«Alec va mantenir molta discreció sobre la seva època com a voluntari, intèrpret i oficial de premsa de la República espanyola, com també sobre els perills als quals es va exposar durant el conflicte i l’estigma professional resultant», explica a la introducció de llibre Live souls el seu fill. No obstant, l’any 1975 va escriure un relat en forma de diari de la seva experiència a Espanya, que acompanya al volum publicat ara els pròlegs de Plàcid García Planas i Paul Preston, i una àmplia selecció de fotografies i documents. La instal·lació dels primers llocs sanitaris a Grañén i Poleñino per la BMU, un autèntic precedent de l’organització Metges sense Fronteres; hospitals atapeïts, cirurgia de campanya, evacuació de ferits (un d’aquests erròniament identificat com el poeta John Cornford), voluntaris caòticament equipats les primeres setmanes de combat al front d’Aragó, l’arribada del batalló Lincoln i imatges d’infermeres, metges i civils que donen fe de l’habilitat de Wainman com a retratista de la quotidianitat (són impressionants, per exemple, les cares d’estupor dels lectors que fullegen bíblies a la fira del llibre de Barcelona de l’any 1938).