Anar al contingut

MISTIFICACIONS DE LA GUERRA CIVIL ESPANYOLA

No era un màrtir, era un milicià

L'inèdit fons de fotos d'Alec Wainman demostra que una imatge mitificada que se suposava que mostrava un sacerdot minuts abans de morir correspon a una altra persona, probablement un comunista

Ernest Alós

No era un màrtir, era un milicià

Les fotografies de la guerra civil que han adquirit una aura mítica se situen gairebé unànimement en la imatgeria del combat de la República contra el feixisme: el milicià caigut de Robert Capa, els guàrdies d’assalt d’Agustí Centelles, l’espardenya trepitjant una esvàstica de Pere Català Pic, la jove Marina Ginestà, de Juan Guzmán... Però despres de l’adquisició per l’agència Efe el 1987 de l’arxiu de Hans Guttman (brigadista alemany que va arribar a Barcelona amb la seva càmera, va adoptar el nom de Juan Guzmán i va acabar consolidant una carrera com a fotoperiodista a Mèxic) va començar la difusió d’una imatge, fins llavors inèdita, que va ser utilitzada com a icona de la persecució religiosa contra el clero espanyol: una instantània feta per Guzmán l’any 1936 que suposadament mostrava un sacerdot, despentinat, mirant serenament, gairebé alegre, la càmera «instants abans de ser afusellat», segons el peu de foto de la fototeca d’Efe.

L’home de la imatge va ser identificat ràpidament com el sacerdot Martín Martínez Pascual, afusellat a Valdealgorfa, Terol, el 18 d’agost del 1936 (i beatificat el 1995). S’han escrit pàgines i pàgines sobre com el sacerdot de la fotografia «espera amb un gran coratge una ràfega de bales que l’enviïn directament al cel amb la corona del martiri posada»; s’han filmat i representat reconstruccions de la seva mort, s’han editat estampes amb la seva efígie i la imatge va il·lustrar la portada del llibre El holocausto católico del periodista Santiago Mata. No obstant, tot aquest material hagiogràfic està equivocat. La publicació del llibre Live souls (Comanegra), amb imatges inèdites de la guerra civil del voluntari anglès Alec Wainman, ho confirma: definitivament, la imatge davant la qual molts devots han resat no és la del beat, i amb tota probabilitat ni tan sols és la d’un sacerdot, i encara menys instants abans de la seva mort.

El mort viu

Wainman va fotografiar aquesta mateixa persona 36 dies després de la mort del beat Martínez Pascual i nou dies després de la data real en què va posar davant Guttman. I no en qualsevol circumstància: aquest barbut desconegut està en primera línia del lloc d’Osca, en un sector ocupat bàsicament per milicians de la UGT i el PSUC, voluntaris britànics i la centúria Thaelmann, composta per comunistes alemanys, amb la granota de feina de l’Exèrcit, la cartutxera reglamentària al cinyell i conversant somrient amb alguns companys.

El primer senyal, a part de l’uniforme, el desperta la datació de la fotografia de Wainman: al llibre Live souls s’apunta que podria ser el sacerdot, però amb la data del 23 de setembre del 1936. El fill de Wainman, Serge Alternés, ha confirmat a aquest diari que la data és correcta: es correspon amb les indicades al diari del seu pare, als seus salconduits i a les notes adjuntes al rotllo de pel·lícula. Alternés ens facilita còpies dels negatius anteriors i posteriors a la fotografia: en un d’aquests es veu un paisatge en el qual destaquen l’ermita de Sant Jordi, a Osca, i la via de ferrocarril, des d’un lloc que es pot determinar, amb precisió, a tocar del castell de Pompién, al costat de Pompenillo, la posició més avançada de les milícies de la República, ja a pocs metres dels afores de l’assetjada Osca. A la fotografia de Wainman aquest misteriós personatge reapareix, doncs, a pocs quilòmetres d’on el va fotografiar Guttman, i bastants dies més tard. Al següent negatiu ja es veu un casalot en el qual Wainman està recollint ferits a la seva ambulància per traslladar-los a la rereguarda, en un recorregut que va deixar escrit que el va portar a Osca, Pompenillo i Grañén. L’edifici en qüestió no ha pogut ser identificat.

¿Pot ser un altre religiós?

Alguns divulgadors de la persecució religiosa durant la guerra civil ja havien apuntat que el personatge de la fotografia de Guttman no podia ser el beat: la imatge estava localitzada a Siétamo, al front d’Osca, no a Teruel. Uns segueixen aferrant-se a la identificació i sostenen que l’alemany no va identificar bé el lloc i que la fotografia, en realitat, es va fer a Valdealgorfa; altres han proposat, com a alternativa, altres sacerdots afusellats a Osca en aquell mes d’agost, com mossèn Antonio Vilellas, de qui es diu que es va incorporar a una columna abans de ser executat (encara que, segons l’erudit local de Siétamo Ignacio Almudévar, la família no el va reconèixer a la fotografia i a més a més va ser executat molt abans del 23 de setembre).

Així, ¿l’origen de l’equívoc es pot trobar en la fotografia de Guttman? Tot apunta que sí. El peu de foto amb què la fototeca d’Efe ha difós la imatge és contundent («agost del 1936. Sacerdot capturat per les forces republicanes, instants abans de ser afusellat –peu de foto original–»), però presenta bastants problemes. Per començar, el reportatge no correspon a l’1 d’agost com consta a la fototeca: les imatges immediatament anteriors a la del suposat sacerdot a les tires de negatius arxivades per Efe mostren els milicians de la columna Carles Marx a Siétamo, conquistada després de durs combats el 13 de setembre del 1936, com també la profanació del cadàver del sergent de la Guàrdia Civil Antonio Javierre, pare del que seria cardenal Antonio María Javierre, tan bon punt van ocupar el poble. La imatge del misteriós barbut feta per Guzmán, a més a més, mostra el perfil del pic Gratal, vist des d’algun lloc no gaire lluny de Siétamo. Així doncs, el nostre personatge no passa per Terol, sinó que apareix a Osca, en dos sectors del front on s’està combatent, el dia 13 i el dia 23 de setembre.

Possible confusió

Segons confirma l’arxiu de l’agència, cada rotllo de pel·lícula de Guzmán anava acompanyat d’un paperet amb algunes indicacions sobre el contingut del reportatge. És molt possible que la descripció d’una fotografia s’adjudiqués a una altra del mateix rotllo. Encara que en aquella data i lloc, després d’examinar els expedients de la Causa General de les localitats dels voltants, no consta cap assassinat de sacerdot. Potser Guttman va confondre la situació, o potser la nota correspon a un altre moment, o a l’escriure-la anys més tard a Mèxic la memòria li va fallar i va complicar la vida a aquells que van acabar posant ordre al seu arxiu. La possibilitat d’una falsificació voluntària no té gaire sentit: ¿per què havia de simular una escena de violència antireligiosa un militant comunista?

Sigui quin sigui el motiu, és cert que el jove sacerdot Martín Martínez Pascual va ser assassinat pel simple fet de ser sacerdot, com altres milers més. Però també que no va ser fotografiat poc abans de morir. Que la imatge que des de mitjans religiosos s’ha volgut convertir en el revers del milicià caigut té tan poca relació amb la realitat com la de Capa. I que és molt possible que molts devots hagin passat anys encomanant les seves pregàries davant la fotografia d’un milicià comunista.

0 Comentaris
cargando