The King of Rhumba era un català

Ningú va semblar tenir moltes ganes de recordar-se de Xavier Cugat en el seu centenari. I això que va néixer en un dia fàcil de memoritzar: l’1 de gener de 1900. A Girona. Encara que ell explicava que el primer record de la seva vida, ja amb quatre anys, va ser la llarga travessia en vapor rumb a l’Havana. Ara, de sobte, sense xifra rodona que ho justifiqui, podríem trobar-nos davant un improvisat Any Cugat. Benvingut.

    Al documental de Diego Mas Trelles sobre la seva hiperbòlica llegenda, Sexe, maraques i chihuahues, s’hi suma un llibre biogràfic que està preparant Jordi Puntí. El temps sembla disposat a fer justícia a aquest català universal que va arribar a Cuba de nen quan el mite de l’indià queia i, en trànsit a l’adolescència, va viatjar als EUA per formar part d’una altra mitologia incipient: la de l’home fet a si mateix en la terra de les oportunitats.

    Xavier Cugat sona per a molts a arcaisme. Ell mateix reconeixia que la seva gran època va acabar a la segona meitat dels anys 50, davant l’empenta del rock’n’roll. No obstant, fent una cop d’ull a algun tràiler de les moltes pel·lícules en què va intervenir, es descobreix que utilitzava els mateixos reclams dels quals es valen avui en els seus milionaris videoclips els gurus del rhythm and blues i l’EDM (música electrònica de ball): piscines i noies, espumós luxe i hedonisme. I no només això. El seu paper com a mestre de cerimònies al capdavant de la seva orquestra és el més clar antecedent dels discjòqueis que han desplaçat del gust majoritari el rock convencional. Representen com ho feia ell una marca i un so, envoltats d’intercanviables còmplices i exuberants cantants.

De l’Havana a Nova York

Dècades abans que es forgés la rumba catalana, un català a qui tots deien Cugui es va convertir en The King of Rhumba. Amb h intercalada anglosaxona. La rumba que ell es va endur de Cuba, on va viure fins als 12 anys, un temps que li va ser suficient per aprendre violí pel seu compte i arribar a tocar a l’Orquestra Simfònica de l’Havana.

Notícies relacionades

'Sexe, maraques i chihuahues': Xavier Cugat, el rei del Coconut Groove

Xavier Cugat és llegenda

    Es va plantar sense ni un centau a Nova York i allà va formar un incipient grup anomenat Cugat i els seus Gigolós. Encara que si alguna cosa cridaria l’atenció en les seves posteriors grans orquestres serien les seves dones. En tot el sentit de la paraula, ja que no només descobria sensacionals cantants, també s’hi casava. Cinc matrimonis, a part de les moltes altres vocalistes a qui va llançar a la fama. Ell va ser qui va posar el nom artístic a Rita Hayworth. També va donar la primera gran oportunitat a Frank Sinatra, a Dean Martin, a Jerry Lewis, a Woody Allen... Va inaugurar el Flamingo, el primer casino que es va construir a Las Vegas. Durant anys, era el mateix Al Capone qui li estenia un taló cada dissabte per tocar. Va col·laborar amistosament tant en la campanya presidencial de Kennedy com en la posterior de Nixon.

    Però no només va importar sons antillans, també de Mèxic i el Brasil. Va posar de moda la samba molt abans de l’auge internacional de la bossa nova. Quan encara no existia el turisme de masses, la seva orquestra brindava a qualsevol un fictici paradís tropical. Era el partenaire perfecte tant del deliri fruiter de Carmen Miranda com del glamur passat per aigua d’Esther Williams. El pare de l’easy listening. El llatí que estava en tots els saraus. Tenia més amics famosos dels que avui puguin retratar-se amb Pitbull. Encara que a Cugat se l’identifiqués amb una altra raça canina. Si en les pel·lícules en blanc i negre la seva imatge de marca va ser conduint l’orquestra amb el violí en una mà i l’arc a l’altra, com a batuta, en l’era tecnicolor la dirigia sostenint un chihuahua al seu altre braç. Com a gran caricaturista que també era, sabia que tenia una part de bufó, bastant de geni i molt de figura.