Mor l'escriptor i filòsof Pep Subirós, assessor cultural de Maragall

"El cor d'en Pep ha deixat de bategar. Ha sigut un final ple d'amor, i fins a l'últim moment ell ha pogut sentir l'escalf de tots els que l'estimàvem". Amb aquestes paraules, la família de Pep Subirós ha anunciat, en un comunicat, la mort de l'escriptor i filòsof empordanès que durant més d'una dècada va orientar, des de diversos càrrecs, la política cultural de l'Ajuntament de Barcelona governat per Pasqual Maragall. Subirós, que a més era un expert en temes africanistes i el 1996 va guanyar el premi Josep Pla de narrativa amb la novel·la 'Cita a Tombouctou', ha mort a Torroella de Montgrí als 69 després d'una llarga malaltia; "un temps difícil i a vegades ple de ràbia", segons la família.

Nascut a Figueres el 1947, Pep Subirós va fer el salt al camp de la gestió cultural el 1985, de la mà de Maragall, després d'haver militat en diverses organitzacions clandestines d'esquerres durant el franquisme, d'haver sigut professor de filosofia a la Universitat Autònoma de Barcelona i d'haver dirigit les revistes de pensament polític 'Transición' i 'El Viejo Topo'. L'aleshores alcalde de Barcelona el va nomenar coordinador de l'àrea de Cultura del consistori, responsabilitat des de la qual va participar de manera decisiva en el disseny de l'Olimpíada Cultural (en qualitat de conseller delegat d'OCSA) i en el naixement del Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB). Fins al 1997 va exercir el càrrec d'assessor de l'alcalde Maragall en Assumptes Culturals.

L'ÀFRICA I BARCELÓ

Passada la seva etapa a l'ajuntament, Subirós es va centrar en la seva activitat com a gestor d'activitats culturals i com a comissari d'exposicions, faceta en la qual va destacar el seu coneixement de l'art africà (una passió que compartia amb el pintor Miquel Barceló, amb qui l'unia una gran amistat i a qui va dedicar una ambiciosa exposició al Macba el 1998).

L'Àfrica també va ser el centre del seu llibre més conegut, la novel·la 'Cita a Tombouctou', una estimulant barreja de gènere epistolar, crònica de viatges, assaig històric i relat de ficció de la qual Subirós es va servir per reflexionar sobre la relació entre llegenda i realitat a partir del mite de la ciutat de Mali. Guanyadora del premi Josep Pla, la novel·la va disfrutar d'una popularitat que no van conèixer els seus altres dos llibres de narrativa, 'Full de dama' (1992) i 'Ara sé que és ella' (2005), on imaginava com seria la Barcelona del 2012 i denunciava la incapacitat de la ciutat (i de les capitals europees en general) a l'hora de gestionar la immigració i la diversitat cultural.

Notícies relacionades

¿On és Martin Margiela?

La People in Red Barcelona destil·la solidaritat i glamur

Més abundant és la seva obra assagística, en què destaquen títols com 'Mites i raons de la modernitat' (1984), 'L'esquerra i la qüestió nacional i altres paradoxes' (1992), 'Breu història del futur i altres dispersions' (1998), 'Sobre la felicitat i altres neguits (o de com totes les aigües es comuniquen)' (2003) i el llibre de viatges 'La rosa del desert' (1993).

El funeral tindrà lloc diumenge al migdia a Torroella de Montgrí. La família ha anunciat que pròximament s'organitzarà un acte de comiat a Barcelona.