Tortura amb molt d'humor

Kheiron és un còmic i monologuista francès amb fe cega en l'humor. "Quan fas riure algú el desarmes, es crea un vincle que provoca que aquella persona t'escolti més". A l'hora de dirigir el seu primer llargmetratge, Kheiron va tenir clar dues coses. Una: parlaria del que coneix molt bé, la història de com els seus pares van patir el que no es pot ni dir fins que van poder fugir del fanatisme que asfixiava l'Iran i emigrar a França. Dos: ho faria en to de comèdia. El resultat és 'O los tres o ninguno', 'opera prima' més que plausible que ell mateix protagonitza posant-se a la pell del seu progenitor.

En els seus anys de joventut, el pare de Kheiron era un culte i aplicat estudiant de Dret. El seu compromís polític amb la llibertat i la democràcia el va convertir en un pres torturat a mans del règim del xa Mohammad Reza. Quan va sortir de la presó, per fi, va respirar. Però mai s'havia imaginat que una nova amenaça asfixiaria l'Iran, Khomeini i el fonamentalisme religiós. El pare de Kehiron estava en la llista dels més buscats, s'hi jugava la vida. Tot i així es va casar. Quan van tenir el seu primer (i únic) fill la cosa va empitjorar. Ho van tenir clar. Se n'havia d'anar del país i emigrar clandestinament a França. ¿Ell sol? No. O se n'anaven tots tres o no se n'anava cap. El drama acabava de començar. Però la pel·lícula, que a Espanya s'estrena el 23 de març, capgira l'amargura i aconsegueix arrencar somriures. Molts.

UNS PAIOS DIVERTITS

"Els meus pares, malgrat el que han passat, són uns paios molt divertits. Quan els vaig anunciar que volia traslladar a la gran pantalla la seva història no em van creure. I van pensar que era un altre dels meus projectes d'artista. Després, quan els ho vaig confirmar i vaig dir que teníem vuit milions d'euros per fer-la no s'ho podien creure. Ells n'han sigut part fonamental. Sense ells no la podia haver escrit", narra Kheiron, un remolí d'amabilitat i bon humor que va visitar Madrid la setmana passada. Els seus ulls s'emocionen quan se li pregunta si està orgullós dels seus pares. En aquest moment, només en aquest, el cineasta debutant es queda sense paraules i, finalment, aconsegueix dir que ni tan sols la pel·lícula -que va aspirar al César (els Goya del cine francès) a la millor opera prima- és suficient per a homenatjar els dos éssers que li van donar, i li van salvar, la vida.

Els pares del jove realitzador no han tornat a l'Iran. Se'n van anar, jugant-se el coll, en una odissea que avui ens recorda la de tants i tants refugiats sirians. Al llarg de l'insofrible èxode per muntanyes nevades, la mare de Kheiron, infermera de professió, va arribar a donar vàlium al nadó. "Si em despertava en plena nit i plorava, els gossos que patrullaven la frontera amb els guàrdies iranians segur que ens haurien trobat i ens haurien matat. Donar vàlium a un nadó és perillós, però millor això que no morir", afirma. Acte seguit, recorre al seu envejable sentit de l'humor i afegeix: "Segur que en tinc alguna seqüela".

PREPARAT PER A LA VIDA

Notícies relacionades

Oliver Laxe continua fent-se gran a Canes

Densa simfonia del dolor heretat

Una vegada a França, la parella i el nen ho van passar molt malament. Ell era advocat i ella, infermera. Però van passar molts anys fins que van aconseguir fer una vida normal i decent econòmicament. "Em van estalviar els detalls més cruels, però mai em van ocultar res de l'Iran. Ni quan era petit. Quan jo, per exemple, els preguntava per familiars, ells em contestaven que havien mort. D'aquesta manera crec que em van preparar molt bé per a la vida. S'ha de ser fort", subratlla.

Tot el guió d''O los tres o ninguno' està basat en fets reals, inclosa la tortura que va patir el cap de família a la presó en l'època del xa. Un dels dies de gravació, després d'estar dues hores i mitja en mans d'una maquilladora que va omplir la seva cara de sang i blaus, Kheiron va buscar per tot el plató al seu pare. Al final, el va trobar i el va renyar per haver trigat tanto. "Fa dues hores i mitja que estic a maquillatge", li va retreure. "¿Dues hores i mitja? Caram, els meus torturadors van trigar tres minuts a posar-me la cara com la tens tu ara", va ser la genial resposta.