El trencaclosques de l'Holocaust

Les seqüeles d'Anni-Frid Lyngstad, la morena d'ABBA, per ser filla bastarda d'un tinent alemany de les SS durant l'ocupació nazi de Noruega; que Ramón Serrano Suñer, ministre d'Exteriors i cunyat de Franco, va ser un dels clients del Salón Kitty, el famós prostíbul berlinès que els alemanys usaven per espiar els seus usuaris; el paper del papa Pius XII i l'Església Catòlica amb els nens jueus; el passat nazi de Herbert von Karajan; el projecte de nina inflable per a desfogament dels soldats encarregat per Hitler; el passat familiar de jueus fugits de l'Holocaust de l'exsecretària d'Estat dels EUA Madeleine Albright i del dramaturg Tom Stoppard… Són només algunes de les desenes de peces del “trencaclosques”, com ho anomena la traductora Simona Skrabec, que obliga el lector a construir el passat perquè no deixi d'existir, que l'escriptora croata Dasa Drndic desconstrueix en ‘Trieste’ (Automática Editorial), una atípica novel·la sobre el nazisme. 

‘A través dels records d'Haya Tedeschi, una fictícia jueva octogenària nascuda el 1923 a la petita ciutat italiana de Gorizia (al peu dels Alps i pròxima a Trieste), la família de la qual va acabar esquivant l'horror dels camps en plena ocupació alemanya, el llibre “denuncia l'imperi de l'oblit, perquè ningú vol heretar el dolor ni les mans tacades de sang”, opina Skrabec, i posa en evidència a aquella “majoria silenciosa” que va ser tan culpable com Hitler i els seus acòlits, perquè molts van veure el que passava però van mirar cap a un altre costat.  

NEUTRALITAT SUÏSSA QÜESTIONADA

“Drndic qüestiona l'oficialitat de la història, com la proclamada neutralitat de Suïssa”, afegeix la traductora, país que en canvi va pactar amb els nazis el pas dels trens amb deportats jueus pel túnel alpí de Sant Gotard, de nit i amb la hipòcrita connivència de la Creu Roja suïssa, que tancava els ulls i donava mantes i sopa als que anaven a morir a Treblinka i Auschwitz. 

Novel·la “d'estil intencionadament estrany, amb jocs intertextuals” que permeten parlar a Hemingway, Joyce, T.S. Eliot, Claudio Magris, Jean Giono…, posa al mapa l'únic camp de concentració nazi en territori italià, ubicat als edificis abandonats de la arrossaire San Sabba de Trieste, on experts en extermini de la SS arribats de Treblinka van crear una estructura amb crematoris per perpetuar les matances massives. Un d'aquells botxins va ser Kurt Franz, qui no va ser condemnat a cadena perpètua fins al 1965, i el destí del qual l'autora fa coincidir amb el de la protagonista.  

Notícies relacionades

Primo Levi, el químic d'Auschwitz

Els camps de la mort

Dasa Drndic crea una mena de novel·la documental en la qual no falten dades com que dels 123 combois que van sortir d'Itàlia cap als camps d'extermini, 69 ho van fer de Trieste, o que des de 1943 van ser 40.000 els italians -homes, dones i nens- deportats (36.000 no van tornar). Més de 30.000 eren partisans i antifeixistes, gairebé 9.000 eren jueus, i a aquests últims dedica l'escriptora 74 de les més de 500 pàgines del llibre, llistant els seus noms, perquè, com diu el títol d'aquell capítol, “Darrere de cada nom hi ha una història”. 

Per això també recull petites biografies, perfils i interrogatoris sobre una trentena dels SS del programa d'eutanàsia nazi Aktion T4 que van ser traslladats a Trieste, constatant en molts casos la impunitat amb la qual alguns van viure després de la guerra (August Hengst va regentar una pastisseria; Ernst Lerch, un cafè), però també testimonis dels que van ser nens del projecte Lebensborn, que pretenia preservar la puresa de la raça, i de fills de nazis a contracor, com el de Hans Frank, Niklas, que va recórrer Alemanya en autoestop intentant entendre el seu passat: “N'hi9 havia prou que digués que jo era fill d'un nazi jutjat a Nüremberg i digués algunes  frases antisemites i els conductors em convidaven a dinar. Només un conductor al sentir això em va obrir la porta i em va dir: '¡Fora!'".