La història immutable segons Clara Usón

La història, la de l'hac majúscula, no és un progrés. Les coses que van passar tornaran a passar. I encara que no ens n'adonem és fàcil que la realitat que coneixem sigui un present continu. Aquesta idea tan new age està en el substrat de Valor (Seix Barral), l'última novel·la de Clara Usón (Barcelona, 1961) que s'atreveix a entrecreuar tres realitats que el sentit comú no posaria mai juntes com la rebel·lió de Fermín Galán a la Jaca de 1930, la de la directora d'una oficina bancària d'ara que ha venut preferents i les aventures d'un sacerdot croat filonazi en un camp de concentració on van morir entre 300.000 o 600.000 persones entre serbis, jueus i gitanos durant la segona guerra mundial.

La pirueta narrativa d'Usón és explicar-ho tot a la vegada. A la brava i sense transicions. ¿Que potser no es diu que el franquisme segueix viu? ¿Que no aprenem de les lliçons de la història? ¿Que a internet no hi ha abans o després, sinó pur batibull? ¿O que a la Transició van posar en pràctica la famosa cita lampedusiana, fer que tot canviï perquè tot segueixi igual? «He volgut utilitzar aquesta idea per crear una cosa diferent -assegura l'autora-. M'he arriscat més. Però la meva estratègia, aquest joc de veus que és la meva marca de la casa, és demanar al lector que tingui paciència perquè tot s'aclarirà al final».

Notícies relacionades

Justícia que no arriba

Oasis, El Último de la Fila i la nostàlgia delegada

La clau de l'enigma és el títol, el Valor que canvia de significat segons el relat. El valor de posar-hi nassos a un aixecament republicà marcat pels ideals. El valor com a preu però també com la seva carència a l'Espanya actual cada vegada més dominada per la por. «En el cas de les preferents més que a la víctima m'interessava mostrar el peó intermedi d'aquesta estafa organitzada pel Govern, el Banc d'Espanya, els partits polítics i els sindicats. A aquests peons també els van enganyar dient-los que el producte era per a inversors prudents». El tercer valor, l'absolut, és el dogma religiós. «També és molt actual. I si pensem en els gihadistes matant per la seva fe llavors ja no ens sembla tan anacrònic».

El resultat d'aquest patchwork que se segueix sense dificultat és que les històries, segons l'autora, s'aporten llum entre si i creen dubtes sobre un present congelat. «A Alemanya, per exemple, hi ha moviments polítics que ataquen els refugiats i desperten fantasmes del passat. A Espanya segueixen manant els de sempre. En el franquisme imperava la corrupció institucionalitzada i la manipulació dels poders públics. ¿Que potser és diferent del que passa ara?».