Justícia que no arriba

El judici de Ratko Mladic a l'Haia s'ha tornat a posposar. L'escriptora Clara Usón i el periodista Boban Minic, que coneixen bé el general serbobosnià, parlen de la importància de fer-lo seure al banc dels acusats. 

  

El 26 de maig de 2011, el general serbobosnià Ratko Mladic va ser arrestat i entregat al Tribunal Penal Internacional per a l'antiga Iugoslàvia, que l'ha de jutjar per crims contra la humanitat comesos durant la guerra que, del 1992 al 1995, va dessagnar els Balcans. Entre la llista d'horrors que se li imputen, la matança de Srebrenica, on es van assassinar 8.873 homes, i el setge de Sarajevo, que durant més de 40 mesos va convertir la capital bosniana en«el camp de concentració més gran del món». 

Així el defineixBoban Minic, periodista bosnià que el 1994 va començar una nova vida a l'Escala després de patir el setge de la seva ciutat des dels micròfons de Ràdio Sarajevo, experiència que narra a Bienvenido a Sarajevo, hermano . AmbClara Usón, escriptora barcelonina que a La hija del Este investiga la figura de Mladic i els motius del suïcidi de la seva filla Ana, aborda en aquest diàleg la necessitat de jutjar el general per tancar les ferides de la barbàrie dels Balcans. 

 

 --Dimarts es va saber que el judici a Mladic, que havia de començar demà, ha estat ajornat sine die una vegada més. 

 --Clara Usón:  Quan hi va haver la primera suspensió vaig pensar que era un error molt gros que l'acusació s'hagués oblidat de donar la llista de testimonis i proves a la defensa, i em va estranyar tanta poca traça. Ara començo a pensar que hi ha una voluntat deliberada de donar l'oportunitat a Mladic de morir sense ser jutjat. 

 --Boban Minic:Aquests judicis... Com el de Vojislav Seselj. A la seva web ha penjat els noms dels testimonis de l'acusació. El jutge li ha dit diverses vegades que els ha de treure, però ell no ho fa i no passa res. 

--C. U.: Bé, el president serbi pertany al partit de Seselj... 

 

--¿Per què creuen que hi pot haver interès a dilatar el procés?  

--C. U.:  A Mladic el podien haver detingut fa molt i van fer els ulls grossos. No hi havia voluntat, per diverses coses. Una és la responsabilitat occidental. Els governs occidentals es reunien amb Karadzic i Milosevic i els tractaven com a iguals. I tampoc es vol aprofundir en Srebrenica, ni que es demostri que els serbobosnians eren titelles del Govern de Milosevic, perquè això implicaria responsabilitat directa de Sèrbia. I això no deu interessar. Tots sabien on era Mladic: a la granja del seu cosí. I crec que va ser ell mateix qui va decidir entregar-se. Havia passat dues embòlies sense poder anar a l'hospital, i ell no es vol morir. A casa del seu cosí, sol, moriria com un gos, així que va pensar: «Me'n vaig a l'Haia, amb bons metges, una bona cel·la... i ja m'ocuparé jo que no em jutgin». 

 

--B. M.: Penso que Bòsnia molesta a tothom. No ha pogut avançar per la Constitució del tractat de Dayton, que no deixa fer res perquè hi ha quotes i vetos per a tot. Si els serbobosnians no volen, no pots ni aprovar una llei. S'ha de fer un canvi profund des de fora. Aquest país té molts joves amb talent, una força interior, però també una cotilla.

 

--C. U.: Un sistema que el té pres.

 

--B. M.: I el rebuig d'Occident als musulmans. No distingeixen entre l'islam de Bòsnia, que és més espiritual, i l'àrab, més bel·ligerant. A més, la barreja de cultures dels Balcans el va suavitzar encara més. Però quan va començar el conflicte, la propaganda sèrbia es va posar en marxa.

 

--C. U.: Es va posar a demonitzar-los. 

--B. M.:

El missatge era: «Si deixeu els musulmans tenir el seu propi Estat, tindreu un focus de terrorisme islàmic de per vida». No es podia permetre que s'exterminés un poble, però tampoc que progressés. 

--C. U.:

A Europa creix la islamofòbia: Holanda, Bèlgica, França... i ara Grècia. Sempre busquem un enemic, com més diferent millor, per projectar-hi les culpes. 

--B. M.:

I la doble moral: l'Aràbia Saudita exporta wahhabisme i islam radical, i el rei hi va a donar el condol. 

--C. U.:

Fa dos anys un alemany, conseller del Bundesbank, va escriure un llibre en què deia que els turcs són genèticament inferiors als alemanys, que al barrejar-se la raça es degenera i que procreen sense parar perquè la seva ambició és superar-los en nombre. «No vull que els meus néts hagin d'anar a la mesquita ni les meves nétes portar vel», concloïa. Va ser un best-seller , i ningú, ningú el va censurar. Aquest discurs ja el feia Biljana Plavsic el 1992. I ens semblava increïble. 

--B. M.:

L'expresidenta de la República Sèrbia de Bòsnia, biòloga. 

--C. U.:

Un amic que viu a Holanda em va dir que està sorprès del fervor patriòtic i antieuropeista. Podríem elegir subratllar el que ens uneix i triem subratllar el que ens separa. El discurs d'«aquests europeus del sud són uns ganduls que no mereixen que se'ls ajudi i nosaltres som meravellosos» prolifera. S'està creant un caldo de cultiu semblant al que va originar el nazisme i no hi fem res.  

 --No n'aprenem de la història.  --C. U.:

Ho diu Hegel: «L'únic que ens ensenya la història és que els pobles i els seus governs no n'han après mai res». És així. Una altra vegada s'atien odis en nom d'una pàtria o de la llibertat. 

--B. M.: No sabem res. El poder verdader està fora dels focus. En nom de la llibertat o la religió es fa això o allò i ho assumim perquè no tenim veu. És hora de fer una revolució profunda, ètica i econòmica. És ara o mai, perquè això no pot continuar. 

--C. U.:

Patim un deteriorament brutal de les institucions. 

--B. M.:

Ha desaparegut la ideologia, i en el buit que deixa hi entren els nacionalismes i les religions. Això va passar als Balcans. La gent es va agafar a això quan va caure el que ens unia, el comunisme, encara que no fóssim gaire comunistes. Alguns necessiten al grup. Els empara i els dóna força. 

--C. U.:

I anonimat. Jo veig, a més, el vell recurs polític de fer por. Com ara, que et posen la prima de risc amb aquestes gràfiques esglaiadores, com llamps. La por enterboleix, i així condueixen el ramat. 

--B. M.:

El que van fer als Balcans és imperdonable. Van destruir un país, no entès com un Estat, sinó com la seva gent, amb els seus somnis i la seva història. 

--C. U.:

El que em sorprèn més és la crueltat passiva dels governs occidentals. Tot d'una, les persones són estadístiques i les podem sacrificar. Sabien que Mladic aniria a Srebrenica, i ja els estava bé, perquè als tractats preveien que fos sèrbia, i que estigués plena de musulmans era un problema. L'ONU no els faria fora, és clar, però si hi anava Mladic, en matava uns quants i expulsava els altres... El que no sabien és que ell tenia altres plans: matar-los a tots. 

--El llenguatge també mata. 

--C. U.:Els eufemismes: neteja ètnica. Neteja és una paraula positiva, llavors ha de ser una cosa bona. 

--B. M.:Ara diuen que Srebrenica va ser una venjança, que no va ser premeditat. Però repartir els morts (cent aquí, cent allà), ficar-los en una fossa, després cavar-ne una altra de comuna i treure'ls d'on eren per ficar-los-hi... ¿Això és espontani? 

--C. U.: Per això els han de jutjar: perquè hi ha proves a l'Haia de com va ser aquesta organització. Mladic podia ser molt eficaç. Matar més de 8.000 homes de 12 a 75 anys en tres dies no és fàcil. Allò de Srebrenica està organitzadíssim i aprovadíssim. 

--¿Mladic es creia Déu, el va encegar el fanatisme o era pura ambició? 

--C. U.: Era el típic general comunista, de la típica família camperola de la Krajina bosniana. Un pagerol sense amics. Tot d'una, la guerra li va donar l'oportunitat de destacar. Va passar d'arengar els seus homes sobre la unitat de Iugoslàvia a ser el més serbi de tots. ¿Va pensar que només prosperaria així o era sincer? No ho sé. Amb la guerra creixia la seva fama, les dones li demanaven que imposés les mans sobre els seus fills, com si fos un sant. S'ho va creure: «Quan jo dic una cosa és com si la digués Déu», afirmava. 

--B. M.: Els serbis sempre han estat un poble èpic, i així és més fàcil que prosperin aquests discursos. Han reinventat tota la seva història. 

--Això passa a tot arreu. 

--C. U.: El meu pare, educat amb Franco, em va explicar que a París havia vist un monument amb les batalles gua-nyades per França. ¡Doncs a ell li havien ensenyat que moltes les havia guanyat Espanya! El mite és més fort que la realitat. És el que queda i el que volem creure. I no és innocent mai. 

--B. M.: Karadzic era un canalla i un oportunista, un paio amb cert talent i molta ambició. Va acabar la facultat, però tots diuen que era molt mediocre com a psiquiatre. I com a poeta...

--C. U.: ...dolentíssim. 

--B. M.: I va cometre una estafa. Per evitar la presó va muntar la República Srpska i una guerra. Bé, la van muntar uns altres, ell hi va participar i se'n va beneficiar. 

--C. U.:Es van enriquir amb tot, amb el contraban de gasolina, de tabac... Les grans idees serveixen als polítics per tapar-se les vergonyes. «Si m'ataqueu a mi, ataqueu el meu país». Mira Esperanza Aguirre tapant amb l'himne el desastre de Bankia.

--A Espanya hauríem d'estar especialment sensibilitzats amb el que va passar als Balcans.

--C. U.: ¡Quan vaig investigar per al llibre hi vaig veure tants paral·lelismes! Sortien de la dictadura, hi havia nacionalismes... I l'ascensió dels mediocres. Són perillosíssims perquè no assumeixen les conseqüències dels seus actes. 

--B. M.: I amb la crisi arriba a una dimensió molt més gran. Van boicotejar els productes eslovens quan van proclamar la independència. 

--C. U.: Això ens sona. I els estereotips: els catalans són això, els andalusos, allò. S'ha de lluitar contra això i, en canvi, els polítics ho atien. Qui era el teu amic ara és un musulmà perillosíssim que et vol islamitzar. 

--B. M.: ¿Saps què espanta? Pensar que no hi vam poder fer res. Érem tan febles, i els que ens assetjaven, tan forts... En plena guerra, un policia croat em va voler matar per

 ser fill d'un matrimoni mixt. I ho podia fer, podria haver-me matat allà i no li hauria passat res.  

--C. U: Això és el que volen evitar: haver de rendir comptes a l'Haia. 

--B. M.: Però Mladic dirà: «Nosaltres no vam bombardejar Sarajevo». 

--C. U.: Però n'hi ha proves. ¡És una guerra filmada! Les execucions estan filmades. 

--B. M.: Però dirà: «¿I les proves que jo vaig donar l'ordre? No la vaig donar». ¿I el jutge necessita mesos i mesos per comprovar l'evident? 

--¿Desmoralitza un altre ajornament? 

--C. U.: La teva germana hi va morir.

--B. M.: No només això. Cadascú porta el seu dolor. Van passar coses pit-jors. En un poble de la República Srpska van cremar vives 70 persones, entre elles nens. I ara, en aquest poble, no els deixen fer una commemoració que recordi les víctimes. 

--C. U.:Perquè això no va passar, no va passar. Aquesta estratègia ja la va usar Tito: amagar la història per evitar vells rancors. I el resultat és desastrós: s'enverina tot. S'ha de netejar, per més que supuri.

--Si al final Mladic és jutjat, ¿ja s'hauran assegut tots els grans criminals a l'Haia?  

 --C. U.: Suposadament, han agafat tots els grans-grans. Però hi ha responsables del conflicte que, com que no tenen crims de sang, ocupen càrrecs a les noves institucions. Vaig parlar amb un noi de Sarajevo que als 14 anys se'n va anar a la muntanya i va tornar als 17. Als 35, semblava un mort en vida: el que hi va viure l'havia convertit en un zombi. «Veig sovint l'home que va violar la meva germana», em va dir. No es pot viure així. Això pot tornar a explotar.

--¿Com podran tornar a conviure? 

--C. U.:Els judicis són necessaris, perquè els criminals s'han d'enfrontar als fets i això combat el negacionisme. Les coses no es poden tapar, perquè es podreixen.

 

--B. M.: La reconciliació és necessària, però abans fa falta una catarsi. Arribarà. Encara que ja n'hi va haver acabada la segona guerra mundial i als 50 anys tot va esclatar. A Sarajevo hi tinc amics i una ciutat que m'emociona. Però no em plantejo portar-hi els meus fills. ¿Per què han de començar una vida allà? ¿Per perdre-ho tot d'aquí 20 anys? Ningú diu que aquí no pugui passar una cosa així, però... 

--L'argument sempre és que la UE no ho permetria. 

--C. U.: Bé, allà ho va permetre.  

   

Notícies relacionades

El preu de l’habitatge i els turistes expulsen els ciutadans de París

Els BRICS condemnen els atacs a l’Iran sense citar els EUA