Yeniches en acció

Després de l'aquí inèdita La BM du seigneur (2011), el francès Jean-Charles Hue continua a Clan salvaje la seva exploració de l'ètnia yeniche, un poble seminòmada europeu dels orígens del qual se sap ben poca cosa. Hue té aparents llaços llunyans amb la família Dorkel, i hi ha conviscut durant anys, de la qual cosa han resultat aquestes celebrades pel·lícules entre la mirada documental i els designis de la ficció.

En el cas de Clan salvaje, estrena d'aquesta setmana aquí, la part de ficció remet cap al thriller. El que comença com un retrat de la comunitat yeniche a través de la família Dorkel -encarnant-se, bàsicament, a si mateixa- esdevé exercici de tensió quan una banda liderada per l'imponent Fred (Frédéric Dorkel) decideix robar un carregament de coure.

«No buscava aquest aspecte de thriller de manera conscient», diu Hue. «Sóc més naïf que això. Simplement, vaig unir sense gairebé ni adonar-me'n dues maneres de fer cine que m'apassionen. M'agraden les pel·lícules antropològiques de Jean Rouch, del primer Pasolini… I per altra banda també m'entusiasma el thriller nord-americà dels 70, per exemple de Scorsese o Cimino».

'Road movie'

La segona part del film és una road movie o pel·lícula de carretera, gènere favorit de Jean-Charles Hue. El director tenia com a referència Apocalypse now (road movie, tot i que no hi hagi ni un cotxe): «Al film de Coppola, com més canvia Willard més canvia la fotografia. Estem més i més en un món d'abstracció. Vaig concebre la cinta de la mateixa manera: vam començar de manera realista i, a poc a poc, amb els problemes que vénen, tot es transforma».

 

En aquesta tensa segona part, Hue volia capturar una experiència que ell mateix va viure amb Fred: els vidres trencats, el maleter ple d'ulls de vidre, estar al caire de la mort, tot això és part de la memòria del director. «En el món gitano hi ha alguna cosa de gènere policíac. Si més no en la família Dorkel».

Notícies relacionades

Bosé treu pit i reafirma la seva carrera

El més dur dels ‘Reservoir dogs’

Per moments, Clan salvaje es diria que és una versió de cinéma vérité de Fast & furious, si es pot imaginar una cosa així. Per aconseguir el realisme, el director es va recolzar molt en la improvisació: «Cada escena tenia un principi i un final, i algunes paraules hi havien d'aparèixer, però la resta havia de sortir naturalment».

Segons Hue, Frédéric Dorkel es mereix un gran respecte com a actor: «Amb ell puc confiar que l'escena sortirà bé. És molt intuïtiu. Sap quan una escena necessita un cop de tensió, en clau d'un petit detall d'humor, per exemple. Està sempre alerta i sempre sap què necessita la pel·lícula».