Patrick Rothfuss: "A Espanya em sento una estrella del rock"

Patrick Rothfuss (Madison, Wisconsin, 1973) es va convertir, després de la publicació d'El nom del vent (2007), en un dels comptats escriptors contemporanis del gènere fantàstic capaços d'atraure el públic general. Els seus lectors esperaven prosseguir ràpidament amb la lectura de les dues següents peces de la trilogia Crònica de l'assassí de reis. Però El temor d'un home savi, que va acabar superant el miler de pàgines, no va arribar fins a l'any 2011. I de la data de publicació del tancament del cicle, Les portes de pedra, no se'n sap res.

En deute amb els seus seguidors, Rothfuss ha acabat entregant-los una novel·la curta narrada des del seu particularíssim punt de vista per Auri, una noia que viu aïllada del món a les antigues ruïnes amagades al subsòl d'una universitat. La música del silenci (Rosa dels Vents / Plaza & Janés) va arribar ahir a les llibreries de tot el món. Però el juliol passat, Rothfuss va parlar d'aquesta novel·la amb aquest diari al festival Celsius d'Avilés.

-Ha escrit tres històries curtes, però dues formen part d'antologies de relats i només aquesta apareix com una novel·la independent. ¿Per què?

-Com les altres dues, la història d'Auri la vaig començar a escriure per a una antologia [Dangerous women, editada per George R. R. Martin] però va sortir massa llarga.

-¿Aquests projectes interfereixen en l'escriptura del seu tercer llibre gran o són descansos necessaris?

-Faig moltes més coses en la meva vida que dedicar fins a l'últim minut del dia al tercer llibre. Li devia a George una història per a la seva antologia, i per això la vaig escriure. Quan la vaig acabar, ¿què havia de fer-ne? ¿Havia de guardar-la en un bagul? L'hi vaig enviar al meu agent, i el meu editor em va dir, vinga, publiquem-la.

-Deu ser una manera d'acontentar els seus lectors mentrestant.-És una espècie d'aperitiu.

 

-Però al seu blog avisa que es tracta d'una història molt estranya.

-És estranya. Qui la llegeixi ho veurà. No té l'arc narratiu d'una història heroica, ni d'amor o misteri.

-Auri és un personatge misteriós. ¿És una antiga estudiant que ha embogit? En aquesta novel·la, ¿queden contestades aquestes preguntes?

-Al llibre es pot veure una part de la vida d'Auri, i descobrir més coses sobre ella. ¿Què descobrirem? No... El lector només té una oportunitat de llegir un llibre per primera vegada i disfrutar del descobriment. Un primer petó només passa una vegada. Els següents estan bé, però no són el primer. Vull preservar aquesta experiència.

-¿Se sabrà en aquest llibre què és aquesta Subrealitat, aquesta ciutat en ruïnes sota la universitat?

-Forma part de la història. La descobreixes a mesura que Auri s'hi mou. Tot el segon llibre era sobre Kvothe. Aquest, sobre Auri. Si sents curiositat sobre ella, aquest és el teu llibre.

-Però segur que qualsevol lector del primer i del segon llibre sent curiositat sobre Auri.

-No ho vull donar per fet. He escrit una nota d'autor en què dic que potser no el vulguis comprar. Si no vas llegir El nom del vent i El temor de l'home savi, no comencis amb aquest. No entendràs res. No tindràs el context necessari. Si vols una història d'aventures, aquest llibre tampoc és per a tu. Auri no és un heroi de capa i espasa.

-Una de les característiques de la seva escriptura és una ambició literària poc freqüent en el gènere.

-No he tingut mai ambicions literàries. Sí que m'agrada escriure bé. Tinc l'avantatge que la meva traductora a Espanya, Gemma Rovira, és esplèndida. Potser la meva traductora favorita, encara que potser no hauria de dir-ho. Entén els llibres, el que vull fer, aconsegueix que el meu anglès sigui també bonic en espanyol.

-¿Com van les seves visites a Espanya? Atrau multituds.

-Quan vinc aquí em sento com una estrella del rock. Hi ha gent a fora esperant-me, es volen fer fotos amb mi. És molt afalagador. És un canvi interessant respecte a la meva vida real. Quan firmo llibres als Estats Units tinc un límit d'unes 500 o 600 persones. A Madrid en van ser 2.000. I venc tants llibres a Espanya com als Estats Units.

-Ha escrit un conte més o menys infantil (més aviat menys) que explica algunes coses sobre el seu procés creatiu: mostrar coses però ocultar el seu verdader sentit fins al final.

-No és tant que amagui coses com que dono al lector l'oportunitat de cometre errors, o de ser intel·ligent. Dues persones diferents poden veure coses diferents al mateix llibre, o descobrir-les al llegir-lo per segona vegada, parlar-ne i compartir experiències.

-¿Sobre els éssers mitològics que sobrevolen sobre la trilogia, ja ho ha explicat tot en el segon llibre i n'hi ha prou de rellegir...?-¿No em deu estar preguntant pel tercer llibre?

 

Notícies relacionades

Bosé treu pit i reafirma la seva carrera

El més dur dels ‘Reservoir dogs’

-Sí.

-Ha, ha. Ja sap la resposta.