Anar al contingut

UNA CREADORA HETERODOXA I SENSE FRONTERES

Clara Sanabras, l'enigma

La cantant catalana, establerta a Londres, sorprèn amb el folk inquiet i expansiu d''El vol dispers. Songs of Spanish exile' Avui obre el festival Munt de Mots a Luz de Gas

JORDI BIANCIOTTO / BARCELONA

Cantant de veu serena i ingràvida, multiinstrumentista i compositora, Clara Sanabras, catalana nascuda a Rouen (França) i resident a Londres, ha girat per mig món com a solista de l'espectacle El señor de los anillos en concierto (versió escènica oficial de la pel·lícula), ha compost per a Natacha Atlas i ha gravat quatre discos, l'últim d'ells, el suggerent i frondós El vol dispers. Songs of Spanish exile, sense que pràcticament no hàgim tingut notícia de la seva existència. «Sí, sóc una rara avis. I m'agrada l'enigma», afirma amb un lleu somriure.

Doncs avui es trenca el misteri amb la seva aparició a Luz de Gas (20.00 h), en l'obertura del Festival de Narració Oral Munt de Mots, on recorrerà en solitari aquest repertori de cançons en anglès, català, castellà i judeocastellà, que parlen de l'exili a través del temps, des dels sefardites fins al segle XX. Peces pròpies i adaptacions tradicionals. Sanabras té formació de música clàssica i antiga, i aplica aquest bagatge, i el domini d'instruments com l'harmònium indi i la guitarra barroca, a cançons que es mouen al voltant d'un folk expansiu i aventurer. ¿Algú ha dit world music? «Em barallo amb aquesta etiqueta: és imperialista britànic; músics amb ponxos o africans», diu.

Se sent més còmoda parlant de folk, «música del poble», encara que la seva visió del gènere vagi més enllà. «Tinc influències del jazz, la música cinematogràfica, la medieval...», apunta. L'heterodòxia ha anat amb ella des que, sent molt jove, va fer compatibles gustos aparentment dispars. «Escoltava Cocteau Twins i Bach. I ara m'adono que hi havia un paral·lelisme entre tots dos», reflexiona. La cantant d'aquell grup, Elizabeth Fraser, «amb aquella veu aguda i etèria», va ser des del principi «una font d'inspiració» per a Sanabras, que és besnéta del músic i poeta Joan Llongueres, de qui hereta uns remots ancestres indis sioux.

En el seu camí, ha estudiat llaüt, s'ha interessat per les polifonies medievals i va compondre una cançó, La vida callada, amb text de Frida Kahlo, per al disc Ana Hina (2008), de Natacha Atlas. I tot i la seva satisfactòria experiència amb la gira d'El señor de los anillos (que passarà al gener per l'Auditori), deixa clar que la seva essència artística s'expressa, sobretot, en els seus discos. «La meva passió és escriure cançons», assenyala. Composicions com l'aclaparadora Absència, del nou disc, amb text de Pere Quart, en què a la gravació va comptar amb la Cobla Sant Jordi. Produït pel britànic Harvey Brough (que ha firmat arranjaments per a Atlas i artistes com Marc Almond i Soul II Soul), el treball compta amb un altre còmplice reconeixible, el val·lisoletà Eliseo Parra.

Missatge de germandat

Cantar als exilis ha estat, diu, «com tornar a les arrels»; una manera de connectar la seva experiència personal amb la memòria de tants emigrants forçosos. «Quan tenia 17 anys jo vaig poder triar anar a viure a Londres, però penso en tanta gent que, no fa gaire temps, va haver de deixar la seva terra per força per no tornar», assenyala Sanabras, que ha evitat donar un to polític al disc. «Per mi és important que la gent n'extregui les seves conclusions. El meu missatge és de germandat i solidaritat», apunta.

Sorprèn, sigui com sigui, que sigui una completa desconeguda en el seu país d'origen. «Mai he pensat que podia ser un producte comercial. He estat tan obsessionada en la disciplina musical que m'he amagat en la meva feina, sense pensar que m'havia de donar a conèixer a casa meva», explica. Se sent «en el cor, molt catalana», si bé a Barcelona adverteix que genera un cert desconcert en els seus interlocutors. «Gesticulo poc, parlo en veu baixa, la gent nota alguna cosa...».

Seguirà establerta a Londres, ciutat de la qual valora les oportunitats que ofereix als músics. «És la meca, tot i que hi ha molta competència. Però les portes se t'obren pels teus mèrits, no perquè tinguis padrins», destaca. Però espera que El vol dispers comenci a deixar-se sentir i li permeti tornar per actuar acompanyada pels seus músics. «Si hi ha pressupost». 

Temes: Música

0 Comentaris
cargando