Un dràcula manxec

El premi Minotauro de ciència-ficció i literatura fantàstica s'hibrida des d'aquest any amb el festival de Sitges. Ahir es va consumar l'acord presentant, entre projeccions, rodes de premsa i photocalls del festival, el guanyador del premi en la seva 11a edició. Potser per celebrar el feliç enllaç entre llibres i cine, el guardonat va ser Carlos Molinero (Madrid, 1972) -premi Goya per Salvajes i autor de guions per a sèries com El comisario, Cuéntame i Alatriste- amb la seva novel·la Verano de miedo. Un llibre, vist el primer capítol avançat per l'editorial i el que va explicar el seu autor, amb aires de sufocants vacances al poble, promocions immobiliàries de les del 2000 amb sorpreses enterrades, vampirs molt dolents i quillos molt quillos, compost amb retalls de xats, blogs, correus electrònics i sms escrits, ¡ai las!, amb el llenguatge que correspon als esmentats quillos. «Dràcula era una novel·la epistolar», recorda Molinero, que es va decidir a escriure Verano de miedo portat per la indignació davant de la tonteria de la sèrie Crepuscle.

Molinero, feliç pel premi i els elogis del jurat (Adrián Guerra, Ángel Sala, Marcela Serras, Javier Sierra i Carlos Sisí) recordava que en canvi, fa anys, va ser membre del jurat de Sitges. I que va acabar fatal («gairebé ens lapiden») per premiar Dracula: Pages from a Virgin's Diary, una versió en ballet i blanc i negre del clàssic de Bram Stocker protagonitzat per un vampir xinès. Així que, encara que es declari un adorador dels clàssics del gènere, tampoc té gaires manies a l'hora de jugar amb mites com el del comte transsilvà. Però Crepuscle, definitivament, va ser excessiu per a ell.

Notícies relacionades

La IA és massa simpàtica

La vida més enllà del reggaeton

«Quan llegeixes una cosa que no t'agrada gens, si ets crític pots criticar-la. Com que jo no ho sóc, vaig decidir escriure», va dir ahir, referint-se a Crepuscle, per una part, i a Verano de miedo per l'altra. La novel·la, que arribarà a les llibreries el 28 d'octubre, està protagonitzada per Juan, el Jevi, enviat a passar l'estiu amb la seva àvia en un poble de la Manxa i que narra l'experiència al seu blog otroveranodemierda; Eva, una gòtica obesa amb seriosos problemes d'olor corporal; Jairo, un exnèn de San Ildefonso, i un vampir «tradicional», enterrat des de la guerra civil i que una promoció de cases adossades torna al món dels vius.

Res a veure amb Crepuscle, doncs: «Quan ho vaig veure em vaig dir, això no pot ser, els vampirs són assassins i no tenen mobles d'Ikea. No són gent simpàtica que brilla i que no practica sexe; el que és normal és que els adolescents es passin el dia intentant perdre la virginitat, no conservant-la. I és clar, els vampirs són molt llestos, així que els protagonistes tenen tots els números per acabar molt malament. El meu vampir és molt dolent, xucla sang, no mola gens, no és cool, és destructiu i perillós».