Hereves de Maitena

A la Volátil hi ha coses que li donen molt de plaer: nedar despullada, esmorzar tard el diumenge, girar el coixí i que estigui fred o fer pipí quan fa estona que se l'està aguantant. I confessa que a vegades es toca, que ha estat infidel i que ha portat grans banyes, i que la posen nerviosa els banys sense baldó, les impressores, que la gent mengi al cine i que li vingui la regla per les vacances. És una noia d'uns 30 anys amb samarreta de ratlles, petitona, simpàtica i molt, però que molt expressiva. Podria ser qualsevol dona de qualsevol edat. Podria ser qualsevol, home o dona. «Àlter ego exageradíssim» d'Agustina Guerrero, dibuixant argentina establerta des de fa 14 anys a Barcelona, 'viu' en un blog, té 380.000 seguidors a Facebook i ara s'ha fet llibre: 'Diario de una Volátil' (Lumen). Llegir-la significa somriure. La seva creadora, admet, de joveneta va mamar i va créixer amb Maitena, la seva compatriota i tot un «referent que ha obert el camí al còmic femení i a aquesta mena d'humor».

A Guerrero, de 32 anys, l'acompanya amb novetat a les llibreries una altra hereva de Maitena, Dolo Beltrán (Barcelona, 1974), cantant del grup Pastora i actriu en sèries televisives i en teatre, que debuta a la vinyeta amb 'Pequeños desastres y otras alegrías' (de la nova col·lecció gràfica de Principal de los Libros). Totes dues obres tenen en comú el fet d'expressar sensacions i pensaments des d'una franca i còmplice visió femenina i treure suc de les coses quotidianes i del món, i de temes com la relació de parella, l'edat i el sexe, la dieta, la regla i la cel·lulitis, els dubtes i inseguretats..., tot tractat sense complexos ni pudor i amb humor i optimisme.

Les dues autores, a més de ser fans incorregibles de Quino i de la seva Mafalda i de portar sempre a sobre una llibreteta per apuntar les situacions que se'ls acudeixen per plasmar a les vinyetes, comparteixen anecdòtics orígens per als seus llibres. Dolo Beltrán es recorda de petita ja cantant, però això del dibuix va aparèixer molt després. Va ser amb 20 anys, durant les avorrides hores d'espera per actuar de figurant a la sèrie 'Dinamita', de Tricicle, quan va començar a dibuixar. «Em relaxava molt i ho vaig seguir fent. I ara sentia la necessitat de fer alguna cosa sola, al marge de la música i la interpretació», explica l'artista catalana, que preveu una continuació i no descarta embarcar-se en una novel·la gràfica.

L'origen de la Volátil és una cosa més 'tràgica'. «Jo feia disseny gràfic i il·lustració i a la vegada, amb 28 anys, coincidint amb la meva arribada a Barcelona i l'inici de la relació amb la meva parella, vaig començar un diari íntim amb la Volátil, com una descàrrega de pensaments i emocions, amb coses molt personals que mai vaig pensar que poguessin interessar a ningú -rememora Guerrero-. I fa dos anys, un dia vaig arribar a casa i m'ho havien robat tot, l'ordinador i el disc dur extern. Em vaig quedar despullada, sense tot el treball que hi tenia. Però em van deixar un ordinador vell i la carpeta blava on tenia el diari íntim. I em vaig dir, ¿i si penjo una vinyeta del diari a internet? I al veure de seguida la reacció i l'entusiasme de la gent, en vaig anar penjant una per setmana i a més del blog vaig obrir la pàgina de Facebook».

MUGRONS CENSURATS / La xarxa social, que increïblement l'ha censurat quatre cops -«¡Deuen tenir un detector de mugrons!»-, li permet el contacte amb els milers de seguidors, la majoria de Llatinoamèrica i Espanya però també d'Austràlia, i no només dones. «Pel que t'escriuen veus que en el fons no som tan diferents, que ens passen les mateixes coses. Hi ha homes que m'expliquen que sóc com les seves nòvies o que s'identifiquen amb la meva parella, però hi ha reaccions i pensaments que són comuns en homes i dones. Crec que la gent s'hi veu reflectida».

NECESSITAT DE RIURE / Perquè 'Diario de una Volátil' en una vinyeta pot parlar de la depilació i d'enviar el nòvio a comprar compreses, i en una altra pot «tenir lectures més profundes i poètiques». I el mateix passa amb 'Pequeños desastres y otras alegrías', on no hi ha només situacions dignes de 'Sexo en Nueva York' o 'Moderna de Pueblo'. «No em vaig voler quedar en allò del 'corazón partío' -aclareix la cantant de Pastora-. Hi ha dubtes existencials i reflexions més generals sobre temes que em preocupen. Crec que hem de riure'ns una mica del planeta i capgirar les coses. I així, esgarrapar somriures, en aquests temps de crisi i sempre». Guerrero comparteix aquesta opinió: «És important riure's d'un mateix i al llibre ho faig constantment. Per mi, la millor recompensa que pot tenir el meu treball és que la gent rigui durant una bona estona».

Notícies relacionades

Elegia coral de les situacions quotidianes

L’exclusiva de Paulina que Colate no va consentir

«Al principi la Volátil era extremadament dolça, ara és més ¡neuròtica i desquilibrada!», afegeix l'autora argentina, que al llibre ha inclòs un 30% de material inèdit, no vist a la xarxa (a més del blog i Facebook es prodiga també a Twitter i Instagram). «Encara que hi ha idees d'amigues i amics, sí que és autobiogràfic, hi surt la meva parella, el meu pis... La Volátil creix amb mi i ha acabat creant la seva pròpia personalitat. Aquesta distància fa que tingui menys pudor a l'explicar coses tan íntimes perquè és ella la que parla i no deixa de ser un còmic», confessa l'autora, que esquitxa les seves vinyetes de gestos còmplices, com el fet de col·locar un llibre del seu admirat Liniers a la tauleta de nit de la Volátil, dibuixar el ninotet que li va regalar una bona amiga o els gots d'aigua amb esqueixos que sol recopilar per a la seva parella.

Tot i que el personatge té corda per a estona, Guerrero, que sap que «el públic infantil és molt exigent» i sent molt respecte per ell, té al cap reprendre un conte per a nens en què treballava quan li van robar l'ordinador. Estarà protagonitzat per un monstre que es diu Guilo. Res a veure amb la Volàtil. ¿O sí?