Esborrant fronteres

A part d'un drama psicològic (amb algun ensurt inclòs de la mà de llums que s'apaguen, miralls sinistres i nens pintats), Purgatorio és l'exemple perfecte per demostrar que el cinema espanyol no és un gènere en si mateix sinó una indústria (o intent) que dóna voltes al cap per mantenir-se drets. Debut en el llarg del català Pau Teixidor, la pel·lícula neix d'un concurs de curts i guions i s'estrenarà el 24 d'abril al circuit Renoir de Barcelona i Madrid. A les poques setmanes es trobarà disponible a les plataformes on line de pagament. A més, Purgatorio Redux -una versió del film- es podrà veure gratis a internet, però en quatre capítols de cinc minuts. I ahir mateix se'n va avançar una preqüela a La Sexta 3. ¿Qui ha parlat de por als experiments?

Notícies relacionades

La IA és massa simpàtica

La vida més enllà del reggaeton

Rodada en 15 dies en un pis de Seseña (ciutat fantasma de Toledo que exemplifica perfectament la bombolla immobiliària) i amb un pressupost d'a penes 200.000 euros, Purgatorio és la història d'una noia (Oona Chaplin) que es queda cuidant un nen una nit. El xaval assegura que hi ha un altre nen a la casa, però només el veu ell.

MARCA ESCAC / Llicenciat per l'ESCAC en l'especialitat de documentals, Teixidor va aplaudir el Festival de Màlaga per acollir a la seva secció oficial una cinta que, a més d'humil, és més pròpia de Sitges que del certamen andalús. «Purgatorio és cinema de gènere, però això és un concepte molt ampli. ¿On comença un gènere i n'acaba un altre? El que volem és acostar-nos a qualsevol tipus de públic», va assegurar el realitzador, que ha inclòs el seu món propi a la cinta, escrita per Luis Moreno.