EL DEBUT DE LA COMPANYIA BRATISLAVA AL TEATRE GAUDÍ

Òpera estrafolària

'La gran duquessa de Gerolstein' satiritza el militarisme irreflexiu

Mònica Portillo, Anna Arena i Laura Pau, en una escena de l’opereta ’La gran duquessa de Gerolstein’.

Mònica Portillo, Anna Arena i Laura Pau, en una escena de l’opereta ’La gran duquessa de Gerolstein’.

2
Es llegeix en minuts
IMMA FERNÁNDEZ / BARCELONA

Expliquen que una vaga de controladors aeris va marcar el seu destí. Atrapats a l'aeroport de Bratislava, quatre joves estudiants de l'Institut del Teatre -Anna Arena, Laura Pau, Mònica Portillo i Albert Ruiz- van aprofitar l'espera i van decidir enlairar-se junts com a companyia sota el nom de la ciutat eslovaca. Ara aterren al Teatre Gaudí (fins al 16 de març) amb La gran duquessa de Gerolstein, òpera bufa de Jacques Offenbach que satiritza, entre embolics de faldilles, el militarisme irreflexiu i la parafernàlia militar. Un debut d'alta volada per al qual van reclutar dos dels seus profes: Víctor Álvaro, responsable de l'Almeria Teatre, en firma la direcció; i Ferran Martínez, la direcció musical. Les coreografies han anat a càrrec de Jordi Ribot. De la resta -traducció, adaptació, vestuari, escenografia- se n'han ocupat els mateixos actors i cantants, que a més a més són músics i ho demostren: toquen el flabiol, el tamborí, el trombó i el violí, i Ferran Martínez els acompanya al piano. «Aprofitem tots els talents de la companyia. En altres països, la fórmula actor-cantant-músic funciona molt», addueixen els protagonistes.

La companyia va escollir aquesta peça per la seva càrrega còmica, la seva atemporalitat al criticar el poder polític i militar i el fet que mai s'havia representat en català. Per potenciar la seva comicitat, van decidir transvestir-ne els intèrprets. A Ruiz li va tocar introduir-se a les tiràniques faldilles de la duquessa, una dona que fa la guerra per matar el tedi i que obliga a tothom a ballar segons la seva voluntat. Les actrius, per la seva part, porten els pantalons: Portillo exerceix de general Bum; Arena, de Fritz (de qui s'enamora la duquessa) i de Baró de Grog, i Pau, de Príncep Pol, Nepomuc i soldat. «Ens transvestim però no impostem la veu ni els gestos, no imitem el sexe contrari», explica l'únic actor, que en la ficció deixa anar la seva fúria per un amor no correspost. «Offenbach és un autor que permet jugar molt. L'argument per si mateix ja és estrafolari, tot és exagerat i això dóna peu a poder fer qualsevol cosa amb el text. La finalitat és fer-ho passar bé», argumenta Arena.

Notícies relacionades

ESPERIT COOPERATIU / La peça és «un divertimento, una farsa musical amb molts embolics de faldilles», resumeix Álvaro, sempre disposat a obrir els seus horitzons més enllà de les parets de l'Almeria. El director va valorar l'esperit cooperatiu del jove grup, en la línia de l'històric Lliure de Fabià Puigserver. «Crec que tenen futur perquè s'ho fan tot ells i s'ho han treballat molt», pronostica.

Les funcions es faran en horari de vespre (de dijous a dissabte, a les set, i els diumenges, a les vuit) i amb l'entrada es podrà berenar gratis, abans de la representació, en un bar al costat de la sala (els diumenges un altre establiment convidarà a patates braves). El director del Gaudí, Ever Blanchet, va anunciar altres estratègies per a la gran batalla que estan engegant els teatres: ha firmat un conveni amb els gimnasos DIR per fidelitzar públic i també reparteix carnets anuals als veïns amb descomptes del 50%. A més va admetre haver seguit el consell d'un amic: «Em van dir que si programava una opereta a les set del vespre, això seria Berlín. No hi ha cap sala, a part del Liceu, que aposti per òperes o operetes».