Carrie Kimberly Peirce

La principal diferència entre aquesta adaptació de la genial primera novel·la de Stephen King -sobre l'agonia de la vida a l'institut transformada en pur terror- i la que Brian de Palma va dirigir el 1976 està personificada en les actrius Sissy Spacek i Chloë Grace Moretz. Interpretada per Spacek, Carrie White era una autèntica friki, tan antisocial que semblava procedir d'un altre planeta. En la de Moretz, en canvi, Carrie és una noia bufona que, per estar bé, només necessita alliberar-se del jou matern.

Una cosa més: si aleshores Carrie acabava explotant en un atac indiscriminat d'ira, ara la reserva gairebé exclusivament als que s'ho mereixen. I aquest matís dilueix no només l'horrible demència de la seva venjança, sinó els temes mateixos del relat. És cert que el que tocaria seria jutjar aquest remake pels seus propis mèrits, però es fa difícil perquè el guió sovint és una rèplica paraula per paraula de la primera pel·lícula, i fins i tot alguns recursos de càmera es repeteixen. I el mal és que, quan no agafa préstecs, aquesta Carrie està completament mancada de vida. Llavors, ¿quina és realment la seva raó de ser? Deixant al marge la reflexió dolorosament òbvia sobre com Face-

Notícies relacionades

Bosé treu pit i reafirma la seva carrera

El més dur dels ‘Reservoir dogs’

book i l'iPhone han agreujat l'assetja-

ment escolar, més aviat cap.