Antònia Font s'acomiada "amb alegria"

Sense controvèrsia. I sense traumes (encara que per als seus molts seguidors sí que en suposa un). El quintet mallorquí Antònia Font ha anunciat la seva dissolució, després de 17 intensos anys i vuit influents discos. Corria el rumor sobre el seu comiat. I aquest matí s'ha fet oficial a través d'un comunicat en què es recorda que l'últim concert de la banda se celebrarà el 27 de desembre. A casa seva. A Palma de Mallorca. I al Teatre Principal.

El conjunt s'acomiada "satisfet amb la feina feta". I molt conscient del seu llegat. Però ha arribat el moment de posar punt final a la seva trajectòria per "concentrar-se en projectes personals, no necessàriament relacionats amb la música", apunten.

Activitats paral·leles

És a dir, el líder d'Antònia Font, Joan Miquel Oliver, "continuarà i aprofundirà en el món de la producció musical i en el de la literatura". De fet, el músic ja va produir l'àlbum 'Ni cap ni peus' de Jaume Sisa, i té publicats tres llibres: el poemari 'Odissea trenta mil', la novel·la 'El misteri de l'amor' i l'obra de teatre 'Un quilo d'invisible'.

Per la seva part, un altre dels components, el teclista Jaume Manresa, "està molt centrat en projectes teatrals i de dansa". I ha compost la música d'obres teatrals com 'Víctor i el monstre' i 'Imitació del foc', de Pep Ramon Cerdà, així com per a 'El malentès' d'Albert Camus, que estrenarà Andrés Lima el 6 de desembre al Teatre Principal de Palma.

Completen la formació Pau Debon (guitarra i veu), Joan Roca (bajo) i Pere Manel Debon (bateria). I tots, tota la banda, coincideixen en la seva carta de comiat que l'últim treball discogràfic d'Antònia Font, 'Vostè és aquí' (Robot Innocent, 2012), culmina la seva proposta artística i "és un digne epitafi per a una carrera que no encaixaria un pas enrere".

En actiu des del 1997, Antònia Font ha tingut temps de publicar vuit discos. Bé, nou si s'hi suma el directe 'Pareix talment una foto', que va treure al mercat el 2008. I tant la crítica com el públic s'han rendit als seus peus. Per l'originalitat de la seva proposta i les seves elaborades lletres, bevent d'artistes com Sisa (per les seves pinzellades surrealistes), però sent capaços de fer una música diferent. Identificable a la primera escolta.

Univers poètic

Entre els guardons rebuts figuren el Premi de la Música 2008 al millor àlbum de pop per 'Coser i cantar' (2007 ), el Premi Nacional de Cultura (Música) de la Generalitat de Catalunya (2008), dos premis Puig-Porret per 'Alegria' (2002 ) i 'Lamparetes' (2011) i un premi Altaveu, entre altres.

La nota recalca que el seu impacte "és difícilment mesurable en xifres i arriba fins al moll d'una escena, la del pop cantat en català i del pop fet a l'Estat", que ells "van alliberar del context sociopolític, apostant per la creativitat en estat pur sense obeir cap dictat més enllà del del seu univers poètic, inconformista i radicalment independent".

Notícies relacionades

Del narrador com a ventríloc

Guerra civil versemblant

La banda ha destacat "l'actitud i aptitud" mantinguda al llarg de la seva trajectòria, així com "un llarg centenar de cançons i una bona colla de concerts inoblidables", i ha declarat que s'acomiada "com no podia ser d'una altra manera, amb alegria".

'Alegria' va ser el seu impecable tercer disc (publicat el 2002). És una de les seves millors cançons. I una recomanable postura vital, és clar. Aquí un excel·lent tros de la lletra: "Alegria, ses velles es xapen de riure, es dies s'acaben, i es fars il·luminen ses góndoles entre ses cases".