Terry Gilliam «Hauríem d'estar menys connectats»

Conegut per títols com Brazil, El rei pescador i 12 monos, Terry Gilliam (Minneapolis, 1940) va ser en els orígens component de la troupe llegendària Monty Python, amb la qual va rodar, entre altres múltiples deliris, una comèdia d'esquetxos titulada El sentido de la vida (1983). La seva nova pel·lícula -presentada divendres a Sitges en una sessió especial- també és una fantasia existencial: l'heroi de The zero theorem (Christoph Waltz) és un hacker informàtic que intenta resoldre una fórmula matemàtica que determinarà si la vida té sentit. La història serveix a Gilliam per reflexionar, en un exercici de ciència-ficció fosca a l'estil de Brazil, encara que menys opulent, sobre els possibles mals d'estar connectat les 24 hores del dia. La tecnologia no és la solució a tot. «La vida no té significat», va dir ahir el director a Sitges en una brillant classe mestra. «Som nosaltres els que l'hi hem de donar, sense esperar que un nou iPhone ho faci». Després, EL PERIÓDICO va tenir l'oportunitat de parlar amb ell.

-The zero theorem ha estat definida com una distòpia, com una advertència de coses que podrien passar en el futur. Però, en certa manera, ja estem en aquell món.

 

-Sí, la veritat és que sí. La meva pel·lícula és només una versió cartoon del món real. Idees reals portades una mica més a l'extrem.

-En el film la publicitat persegueix ­literalment l'individu. Deu faltar poc perquè això passi.  

-Tot el centre de la pel·lícula passa dins d'una capella, així que volia que tota la part exterior fos aclaparadora, que reflectís el poder invasiu de la publicitat. Atabalament i soroll, però amb gent feliç malgrat tot. Almenys com una façana.

-Sembla preocupat per la connectivitat dels temps actuals… ¿Estem massa connectats? ¿Cal estar-ho tota l'estona i millora realment la nostra vida?

-Una pregunta que em faig des de fa temps és: ¿com es pot desconnectar? La gent hauria de desconnectar més, passar més temps sola i descobrir qui és.

-Sembla escèptic davant les possibilitats de la xarxa.

-No crec que la gent estigui reflexionant seriosament sobre el tema. Ara mateix, vivim més preocupats per retratar els moments que per viure'ls. Ahir a la nit estava fent el tonto amb Eli Roth, ell va penjar una foto meva a Instagram i a l'instant hi va haver una reacció brutal. ¡És una bogeria! ¿Però a què es dedica la gent?

-Vostè té Facebook.

-I de seguida que hi poso una cosa, al minut, hi ha 80 persones fent m'agrada i contestant. I jo em dic: «¿Però què feu? Per favor, oblideu-vos de mi. Sortiu d'aquí i descobriu qui sou». La gent creu que per estar connectada té el control, però no és així. Simplement està connectada. Res més.

-És trist pensar que en el futur la gent només tindrem records de pantalles.

-Vaig al·lucinar bastant ahir a la nit a Sitges perquè alguns em gravaven amb iPads. Una cosa és un telèfon mòbil, però ¿un iPad? De bojos. I que consti que jo sóc tan víctima de tot això com qualsevol altra persona. Tinc un ordinador amb una pantalla de 32 polzades. I quan apareix el salvapantalles són tot fotos personals. Em delecto mirant aquells records. «¡Oh, mira, vaig estar aquí!». Puc passar hores mirant aquelles fotos. Quan em deprimeixo, activo el salvapantalles, poso una mica de música i miro la meva vida passar. Fatal.

-The zero theorem pot recordar, sobretot pel seu missatge, la sèrie britànica Black mirror. ¿L'ha vist?

-No, no la conec. ¿És bona?

-Realment bona. 

-No la conec gens. És que no veig la televisió. He de tallar per alguna banda. ¿Es diu Black mirror per la cançó d'Arcade Fire? ¿La utilitzen?

-En part sí, encara que diria que no l'usen. 

-Ah, hi faré una ullada.

-¿Li va costar molt aconseguir que Matt Damon i Tilda Swinton fessin aquests petits papers a la seva pel·lícula?

-Sóc amic de Matt [van rodar junts El secret dels germans Grimm, el 2005]; i per això únicament  vaig haver de proposar-l'hi i ell va dir que sí sense pensar-s'ho. Eren quatre dies de feina, una cosa senzilla. Amb Tilda Swinton tampoc vaig haver de barallar-m'hi gaire.

Notícies relacionades

Festa caníbal a l'Amazones

La nit dels morts vivents

-Senyor Gilliam, ¿què se n'ha fet del seu Don Quixot? Va rodar The zero theorem després que el seu llargament cobejat projecte fracassés per enèsima vegada. ¿Pensa tornar-ho a intentar?

-És l'únic que sé fer, tornar-ho a intentar. Sóc així de tossut.