Festa caníbal a l'Amazones

El 1980, el director italià Ruggero Deodato va estrenar una de les obres emblemàtiques del gore, Holocausto caníbal, atroç mostrari de violència en les seves formes més sanguinàries que va causar un gran enrenou a causa de la (falsa) creença que es tractava d'una snuff movie en què els actors havien estat realment assassinats. En els títols de crèdit finals de The green inferno, el seu director, Eli Roth, dedica el film a Deodato i recorda, una per una, les pel·lícules de temàtica caníbal que li van servir d'inspiració, com Comidos vivos! (1980) i Caníbal feroz (1981), totes dues del mestre Umberto Lenzi. «Una de les virtuts del meu amic Quentin Tarantino va ser recuperar alguns dels seus films antics favorits i donar-los un toc modern. En el meu cas, he volgut recuperar Deodato i Lenzi, encara que també el Herzog de Fitzcarraldo i Aguirre, la còlera de Déu», va explicar ahir Roth en la presentació, dins de la secció ofi­cial a competició, de The green inferno, el seu particular acostament (molta sang, carn, vísceres i humor) a l'incòmode univers del canibalisme amazònic, que va ser rebut amb alegria per la parròquia de Sitges, sempre àvida d'emocions fortes.

The green inferno relata la peripècia d'un grup d'estudiants nord-americans en el seu intent d'aturar l'acció d'una multinacional del gas a la selva del Perú. Els activistes paren les excavadores en primera instància, però, ai, cauen capturats per una tribu indígena que té uns hàbits alimentaris poc aconsellables que inclouen la carn i les vísceres humanes. «Als Estats Units hi ha un activisme mandrós per part d'estudiants molt intel·ligents i preparats que volen fer bé les coses, però sense haver de canviar gaire les seves vides, que es pensen que per enviar un tuit de protesta ja són més bones persones», va afirmar Roth. D'alguna manera, aquest seria el rerefons crític de The green inferno, com ho era el turisme sexual a Hostel, cim del torture porn que Roth va dirigir l'any 2005. Però més enllà de la reflexió, al final el que s'imposa és l'aquelarre festiu i desacomplexat, amb els gringos boquejant i els indígenes arrencant llengües, ulls, braços i cames, menjant-se'ls  vius i cuinant els troncs sobrants al forn de llenya. Pura festa caníbal que, segons va afirmar el seu productor, el també director xilè Nicolás López, tindrà una continuació.

Notícies relacionades

Terry Gilliam «Hauríem d'estar menys connectats»

La nit dels morts vivents

Els indígenes i el cine

Roth, que va comparèixer davant la premsa juntament amb la soferta actriu protagonista, la xilena Lorenza Izza, va explicar una història relativa als natius que participen en el film que va fer pensar. Pel que sembla, el productor peruà va trobar a la selva uns indígenes que no coneixien ni la telefonia mòbil ni el cine ni la televisió... i «perquè sabessin  el que volíem fer amb ells no els va posar E. T.  ni  El mag d'Oz, sinó Holocausto caníbal. Van pensar que el cine era això».