Oskar Santos: "Fa falta recuperar la rebel·lia de Zipi i Zape"

L'opció A era fer una pel·lícula costumista que reflectís el món de Josep Escobar (1908-1994). L'opció B era fer una pel·lícula d'aventures i acció que destil·lés l'esperit d'Els Goonies o E.T., títols gravats a foc en l'imaginari d'una generació. Ambiciosa producció d'imatge real que s'estrena avui, Zipi y Zape y el club de la canica és l'opció B. Al lloc de comandament hi ha Oskar Santos (Bilbao, 1972), que l'any 2010 va dirigir el thriller El mal ajeno.

Els Goonies i E. T. ¿Recorda quan les va veure al cine?

-Perfectament. I amb E.T. em va passar una cosa meravellosa.

-Expliqui-la, per favor.

-Tenia 9 o 10 anys i els meus pares ens van portar a mi i als meus germans a veure-la a Bilbao. Jo vivia a Santurce i allà la pel·lícula s'hi havia d'estrenar més tard. La vaig veure dos mesos abans que els meus companys de col·legi i em vaig convertir en el rei de l'hora del pati. Quan es va estrenar a Santurce, vaig anar a la sessió de les quatre, però em vaig quedar també a la de les sis, la de les vuit i la de les deu. Quan vaig arribar a casa, la meva mare, espantada, em va preguntar on havia estat. E.T. em va apassionar. I em segueix apassionat. En el 25è aniversari vaig anar a veure-la amb els meus amics, entre ells, Alejandro Amenábar, que n'és molt fan, com es pot veure a Mar adentro. Tios de més de 30 plorant i rient. És la pel·lícula de la meva generació. Com Els Goonies o Retorn al futur. Històries meravelloses que seran eternes per la seva màgia i el seu encant. Això és el que he volgut portar a Zipi y Zape y el club de la canica.

-Una pel·lícula per a nens.

-Entre 7 i 14 és l'edat ideal.

-Però cap deu saber qui són Zipi i Zape.

-No s'ho cregui. En el càsting dos o tres xavals ho sabien. I vaig preguntar per Mazinger Z, i també. Un tebeo és un tebeo i una pel·lícula, una pel·lícula. Escobar amb prou feines va evolucionar durant 50 anys ni en el dibuix ni en el desenvolupament de les històries perquè li funcionaven així. Però jo sentia que el film havia de ser alguna cosa més. Encara que vaig tenir clar que hi havia vigència en els personatges. El que representen és universal.

-La rebel·lia.

-És clar. Tenir 12 anys i enfrontar-te als adults. Que el teu màxim objectiu sigui passar el millor estiu del món. Divertir-te i jugar.

-Just el que no poden fer els germans Zapatilla a la pel·lícula quan són reclosos en un internat que més que un centre de reeducació és una presó per a nens amb aromes dictatorials.

-¿I què fan? Doncs organitzar una revolució.

-Ara no vivim sota una dictadura, però sí temps dolents. 

-Per això fa falta recuperar la rebel·lia de Zipi i Zape. I els nens, els primers. Has de ser obedient, però has d'escoltar el teu cor i potser t'has de revolucionar. Quan ets un nen has de tenir un espai per a això. Un nen no és un adult en miniatura.

-¿Té fills?

-M'encantaria, però no. Els meus amics, que sí que tenen nens, sempre diuen que els seus fills són entremaliats i que no obeeixen mai. S'obliden que ells també van ser petits i que eren molt trapelles. Quan ets un nen toca ser rebel. Toca viure. Ja tindràs una existència més avorrida quan siguis adult. Encara que també llavors t'has de saber divertir.

-És a dir, que els pares també haurien de veure la seva pel·lícula.

-Tothom entre 7 i 99 anys. M'agradaria que el públic en sortís amb esperit de rebel·lia. Deixi'm dir-li una altra cosa. Això és cine d'entreteniment, però és clar que està emmarcat en un context molt clar, el final d'una dictadura. Els problemes amb l'educació dels xavals segueixen vigents. I no només critico aquest Govern, que ho està fent molt malament, sinó els anteriors. En aquest país l'educació és una arma llancívola.

-En la indústria espanyola escassegen últimament els films amb tanta consistència. 

-Som una superproducció low cost (rialles). Per als paràmetres d'ara, parlem d'un pressupost mitjà. El guió era ambiciós, però els temps no estan per a grans despeses. Fa cinc anys, hauria costat el triple.

Notícies relacionades

Fidel a l''estil Escobar'

'Zipi y Zape y el club de la canica', reivindicar l'aventura i els jocs

-Es vendrà bé fora d'Espanya.

-Allà on hi hagi nens, la pel·lícula té sentit. La crítica de The Hollywood Reporter en deia meravelles. Ja em sembla una fita haver anat amb una pel·lícula familiar a dos festivals com Toronto i Sant Sebastià.