'Zipi y Zape y el club de la canica', reivindicar l'aventura i els jocs

Tot i el seu títol, estem davant una pel·lícula que té poc de l'esperit de Josep Escobar. I potser aquest hagi estat el camí encertat. ¿Aguantarien els xavals d'avui un film costumista i fidel als tebeos? Potser no. Entre altres coses perquè ni els coneixen ni els han llegit, malgrat que els tenen a prop, a les prestatgeries dels seus pares. El director Oskar Santos aposta per agafar els personatges d'Escobar i fer-los protagonistes d'una pel·lícula, bàsicament, d'aventures i adreçar-la a un públic que segueix sent fidel a les sales: el dels nens (no el dels adolescents). L'encerta Santos al donar un regust retro al film, així com al reivindicar les joguines de sempre (i això té mèrit perquè estem en plena era d'internet i la canalla no deu saber què són les bales). Un altre gran encert de la cinta -amb una consistència a la qual ja no estem acostumats en el cine espanyol- és el dolent a qui li han robat la infància (enorme Javier Gutiérrez) i l'aroma dictatorial del centre reeducacional on són reclosos els entremaliats Zipi i Zape.