Tanca Discos Gong

Primer va ser eltop manta, després internet (tant en la seva faceta pirata com en la legal) i després la crisi general. I finalment, encara que en el seu cas no té problemes amb el lloguer com passa amb altres establiments històrics, ha arribat el moment de tancar. Discos Gong, una marca que va arribar a tenir 25 establiments a tot Espanya, té en procés de liquidació i tancament els dos únics que la mantenien, el del carrer Consell de Cent de Barcelona i el de Sabadell.

L'empresa que gestiona el local de Barcelona va informar ahir que aquest divendres començarà a saldar les existències (unes 100.000 unitats de CD i DVD) per tancar una vegada s'acabi la liquidació. El seu manteniment només està assegurat fins al 31 de juliol. «Des del 2003 que estem fent tots els experiments que hem pogut d'adaptació als nous formats però tirem la tovallola; no veiem la manera que la venda de música i cine en suport físic sigui un negoci rendible. Les vendes han caigut fins a xifres inassumibles», lamenta Lluís Amat, responsable comercial de les botigues.

Notícies relacionades

Bosé treu pit i reafirma la seva carrera

El més dur dels ‘Reservoir dogs’

«La destrucció imparable de la indústria cultural, que s'explica per molts motius i s'encomana de la música gravada al cine o del llibre a la premsa, suposa un empobriment objectiu de la riquesa intel·lectual d'una societat contemporània. Cada descàrrega il·legal d'un disc o d'una pel·lícula representa deixar sense retribuir la feina de compositors, artistes, productors, editors, publicistes i distribuïdors...», lamenta Amat a la nota amb la qual ahir va fer pública la decisió. «Sembla que en les crítiques circumstàncies econòmiques actuals a ningú li sembli estrany ni el preocupi», afegeix.

EL PASSAT / «Recordem encara les massives vendes de vinils, l'èxit i la potència de les nostres seccions de música clàssica i òpera o bandes sonores, l'obsessió per mantenir una oferta completa i de qualitat, i també la il·lusió dipositada en totes les activitats complementàries, firmes de grans artistes, petits concerts en directe o la venda d'entrades de concerts multitudinaris amb cues que arribaven fins al Boulevard Rosa», recorda, nostàlgic, Amat.