La victòria dels llibres

«Mentre el món s'enfonsa,Sant Jordiresisteix», es felicitava ahir, mentre carrers i llibreries estaven plens en un dia assolellat, Ernest Folch, director editorial d'Ediciones B. Feliç pel número u en no-ficció en català deJaume Barberàamb 'S'ha acabat el bròquil', el primer en la història de la casa. Un número u que en ficció en català i castellà és d'Albert Sánchez Piñol, per 'Victus',i d'Albert Espinosa, per 'Brúixoles que busquen somriures perduts', en la qüestionable categoria de llibremediàticestablerta pel Gremi de Llibreters de Catalunya.

El món delllibre, si no s'enfonsa, sí que està tocat. Molt. La directora general de Random House Mondadori, Núria Cabutí, calculava ahir en prop del 15% la pèrdua de vendes durant el primer trimestre de l'any. Això després d'un descens del 10% l'any 2012. Al darrere, la crisi de ­consum, no pas de l'hàbit lector, i l'arribada per quedar-s'hi de la pirateria en massa, que lamentaven, desencoratjats, al seu costat, Javier Cercas i David Trueba, que demanaven una normativa seriosa com la francesa.

Però aquest sagnia es va taponar ahir per un dia. És aventurat jugar amb xifres que encara no existeixen. Però la impressió general dels llibreters era que durant el dia s'havia estat per sobre de les vendes de l'any anterior i el dubte, que no s'aclarirà fins que es comencin a quadrar caixes, és si la baixada d'assistència a partir de les vuit del vespre pel partit del Barça acabarà condicionant poc o molt els números. «Hi ha llibreries que estan per sobre de l'any passat, altres que no, però les nostres xifres són de les sis de la tarda. Sembla que es confirma la hipòtesi optimista, que era mantenir-nos respecte al 2012, en lloc de baixar. Però fins demà no ho puc assegurar», explicava al tancament de la jornada Xavier Mallafré, president del Gremi d'Editors de Catalunya a més de director general del Grup 62. L'any passat es van vendre 18 milions d'euros, entre dos i tres menys que en els anys d'eufòria econòmica.

AMBIENT I RÀNQUINGS / Una cosa com l'ambient als carrers és difícil de quantificar. Sembla que cada any es confirma més, en el cas de Barcelona, que l'eix de les compres de llibres es desplaça cap al passeig de Gràcia, la plaça de Catalunya i la rambla de Catalunya, en perjudici de la Rambla, ocupada per turistes i parades de partits polítics i entitats. Aquest any el potencial llibreter del tradicional passeig ha quedat encara més damnificat per la decisió municipal de deixar la Rambla de les Flors, reservada només per a les parades estables de venda de flors. Això sí, el passejant agraïa l'espaiós panorama que se li obria a l'arribar a aquest tram.

Notícies relacionades

Bosé treu pit i reafirma la seva carrera

El més dur dels ‘Reservoir dogs’

Però si les sensacions i el nivell d'eufòria i benestar col·lectiu són impossibles d'objectivar, no hauria de passar el mateix amb quins són els llibres més venuts en la diada de Sant Jordi. És una competició que fins i tot els guanyadors defugen.Ildefonso Falconessostenia ahir que millor evitar l'esperit «competitiu». Albert Espinosa, que l'important és «disfrutar i que la gent et llegeixi». Albert Sánchez Piñol, radical, contrari a la desigual competició de veure qui té la cua de lectors més llarga entre personatges televisius i escriptors, havia explicat que pensava passar el dia passejant per la Fageda d'en Jordà (si ho va fer, qui ho sap: ahir no va parlar per telèfon ni amb la seva exultant editora, Isabel Martí).

Però és una competició que existeix. ¿I el resultat? El Gremi de Llibreters va posar ahir difícil saber-ho. Va decidir separar en un 'rànquing' a part els mediàtics: segons el seu portaveu, els escriptors «l'ofici dels quals no és escriure» o aquells «amb un nivell de vendes que es deu a la seva activitat mediàtica». Ni amb aquest qüestionable criteri, per cert, s'explica que les novel·les d'Albert Espinosa i Pilar Rahola siguin mediàtiques i els ­llibres de Jaume Barberà i Víctor Amela, no. ¿I si ens deixem de classificacions estranyes? Les dades del gremi, llavors, serien les següents: al podi de ficció en català, primer Sánchez Piñol; segon, Albert Espinosa; tercera, Sílvia Soler. En castellà: Sánchez Piñol, Ildefonso Falcones i Albert Espinosa. ¿I de veritat, en xifres comptades, sense diferències de gèneres o idiomes? Sánchez Piñol, Albert Espinosa i Jaume Barberà. Dels molts que se salven mentre tot s'enfonsa, els que més poden cantar victòria.