David Vann: «Han de fer tot el possible per matar Amazon»

En la família de David Vann hi ha hagut cinc suïcidis, un assassinat, maltractaments i tota mena de bogeries. «M'ha generat molt de material per escriure novel·les, ¿què més podria demanar?», es burla l'autor nord-americà, que no tan sols ha decidit fugir de la seva família sinó del seu país, una «democràcia religiosa militar que dóna culte a les grans empreses i a la qual li importa un rave l'art». Després de sorprendre en l'escena literària amb la brutal Sukkwan Island, Vann publica ara Terra (Empúries / Mondadori), la tercera novel·la en què parla de la seva estranya i violenta família. En el seu següent llibre ja no en parlarà.

-Ha fugit dels EUA. Ara viu entre Nova Zelanda i Anglaterra.

-Volia escapar del meu país, sí. M'agrada el que està fent Barack Obama en el seu segon mandat, enfrontant-se al lobby de les armes i portant a terme retallades a l'Exèrcit. Potser hi ha coses que milloren, però és un país antiintel·lectual. Diuen que les armes serveixen per protegir, que les grans empreses es preocupen per l'ecologia… No és cert. És una bogeria.

-¿Antiintel·lectuals?

-No llegeixen tragèdies. Els crítics d'allà diuen dels meus llibres que estan ben escrits, però recomanen no llegir-los perquè són depriments. No entenen que fa milers d'anys que escrivim i llegim tragèdies. Els grecs van començar a fer-ho i sembla com si jo m'hagués inventat la tragèdia. És un país estúpid, no el suporto. A Europa no hi ha ningú que em digui aquestes coses.

-Però als EUA hi han nascut grans escriptors i cineastes.

-Sí, ho sé. És un país molt esquizofrènic. També tenim grans universitats, però en canvi no tenim lectors. Jo he venut de cada un dels meus llibres uns 15.000 exemplars. Hi ha escriptors molt més importants que jo que només n'han venut 5.000. Em frustra. És un país enorme, una democràcia religiosa militar que dóna culte a les grans empreses, els diners i l'individu i a la qual li importa un rave l'art.

-Descoratjador.

-Vostès han d'intentar fer tot el possible per matar Amazon perquè si no, si perden vostès aquesta batalla, ho perdran tot: els mitjans de comunicació que aposten per la literatura, els lectors… A Amazon els llibres li importen un rave. Diu que ven llibres, però el que està fent en realitat és destruir completament el mercat literari per poder vendre unes altres escombraries com ara sabates i anells.

-Amazon i Google tenen gran activitat a Espanya, però no paguen impostos aquí.

-¡Ho fan a Liechtenstein!

-No es pensi que Espanya és el paradís. L'IVA cultural ha pujat com en cap altre país de la zona euro

i el Ministeri d'Hisenda va parlar d'«entreteniment» en lloc de cultura.

-Ja, bé, França és el país on es cuida més la cultura. Espanya té un mercat més petit, però la cultura és vibrant. Hi ha petites editorials, llibreters independents i, a més a més, s'editen els llibres en diverses llengües. La cultura té una bona repercussió mediàtica, incloent-hi la televisió. I el dia de Sant Jordi, la gent fa cues per comprar llibres i roses. És el millor que he vist en l'escena literària.

-Tornem al seu nou llibre, Terra. El protagonista és un jove new age que té una relació terrible amb la seva mare.

-És una barreja de mi i del meu millor amic quan érem joves. A l'institut jo em masturbava molt, era una bogeria (rialles). Després em vaig convertir a la filosofia new age i donava classes de meditació, però el que descobreixo a Terra és que la filosofia et pot portar a la brutalitat. A la novel·la hi reflecteixo la relació amb la meva mare. Ens estimem, però no podem estar ni una hora sense destruir-nos. No sé per què passa. Ni tan sols ho sé després d'haver escrit el llibre.

-¿La família és una cosa tan dolenta com descriu a les seves novel·les?

-Jo parlo de la meva, suposo que les altres poden ser millors. La meva ha sigut violenta, amargada i decebedora. El meu pare es va suïcidar i això va ser després d'abandonar la meva mare, a qui enganyava. El meu avi pegava a la meva àvia. La mare de la meva madrastra va matar el seu marit i després es va treure la vida. Ara mateix tinc poc contacte amb la meva família. Estimo la meva germana i el meu oncle. I m'agradaria veure'ls més, però crec que quan un no pot arreglar els problemes el millor que pot fer és abandonar els seus.

-El seu pare es va treure la vida després que vostè es negués a passar un any amb ell al separar-se de la seva mare. Aquell suïcidi, reflectit en la seva primera novel·la, Sukkwan Island, ¿el va convertir en escriptor?

-Ja era escriptor abans. Vaig néixer a Alaska i escrivia històries de caçadors i relats d'aventura que regalava per Nadal.

-¿Li va costar recuperar-se del suïcidi del seu pare?

-Al principi vaig sentir vergonya i deia que havia mort de càncer. Durant 15 anys no vaig poder dormir bé. També sentia culpa. Tenia por que jo també m'acabés suïcidant. Ara ja no tinc ràbia. Però tampoc indiferència. Segueixo pensant en ell.

Notícies relacionades

Una gala Met de vint-i-un botó

Una allau de noves cares a RTVE

-Sukkwan Island el va convertir en un autor de referència. ¿Com gestiona l'èxit?

-¿Què com el gestiono? Amb molta facilitat (rialles). És molt millor que les coses funcionin que no pas que no funcionin.