Quique González mostra la seva faceta més canyera a 'Delantera mítica'

El cantautor Quique González ha publicat un nou àlbum, el novè de la seva discografia i de títol suggerent: 'Delantera mítica'. Un treball amb repetides referències a l'amistat i als herois. Per cert, cita Andrés Iniesta però no a la peça que bateja el compacte. Per gravar-lo se'n va anar de nou fins a Nashville (Estats Units), als mítics estudis Alex the Great, per treballar una altra vegada amb el productor Brad Jones, i amb els músics de l'actual banda d'Emmylou Harris. Abans d'editar-lo en format físic, ja va ser número u a iTunes. I ara ho és també a la llista dels més venuts.

"Amb l'anterior, 'Daiquiri blues', l'experiència va ser tan bona que tenia moltes ganes de repetir-ho. La química amb el productor i aquests sensacionals músics va ser extraordinària, i s'havia d'aprofitar la màgia dels retrobaments per fer-la servir en benefici de la meva música", admet el rocker madrileny.

La gira de presentació l'emprendrà el 22 de març vinent a Santiago de Compostel·la, i recalarà a Barcelona el 26 d'abril (a la sala Barts, dins Guitar Festival BCN). I per a l'ocasió ha alineat col·legues locals com Alejandro Climent ('Boli'), Eduardo Olmedo (del grup Señor Mostaza) i Pepo López (ChivoChivato).

'Delantera mítica' és el disc més canyer de González. Pel so. I per les lletres. La crisi s'ha colat a les seves cançons. I de forma més evident a les tres primeres. "És inevitable que les imatges del que vivim avui dia no contaminin les meves lletres, perquè també contaminen la meva vida, la dels meus amics, la de la gent que estimo. Sempre hi ha hagut coses per les quals protestar i només per la desigualtat que patim des de fa anys seria suficient per escriure molts discos".

Però, ¿què és el que més l'enerva? "Que ens robin com a lladres a la llum del dia. I encara més la impunitat amb què ho fan. Això significa l'absolut distanciament que tenen amb la ciutadania i els problemes reals de la gent", contesta l'autor de títols tan contundents com '¿Dónde está el dinero?'

Gest a Iniesta

"'El gol de Iniesta, los pájaros cromados, e rabo entre las piernas, la primera vez que lo ves parece mentira'..." canta en el tema 'Parece mentira'. "No és un disc futboler, però hi ha diversos passatges de futbol -admet-. I malgrat el que el títol pugui indicar, la connexió va més amb l'amistat. Amb la idea de cridar a la teva quadrilla d'amics més fidel i antiga per seguir lluitant per aquesta preada amistat", insisteix.

En aquestes noves peces també hi ha espai "pels ídols i per a l'anticlericalisme". Per explicar com "quan els nostres herois ens fallenno pensem mai que és culpa nostra, sinó seva. I és que al capdavall -afegeix-, un construeix els seus ídols a imatge i semblança dels seus somnis, i poques vegades es corresponen amb la realitat". ¿I quin és el seu ídol musical? "José Ignacio Lapido, un ídol absolut per a qualsevol que faci cançons. I Tom Petty, Ryan Adams i, per descomptat, Bob Dylan", respon.

De fet, i a manera de 'bonus track', a l'àlbum inclou una versió d''Is your love in vain', que Dylan va publicar originalment el 1978 dins del disc 'Street Legal'. "Vaig començar a fer-la com un exercici. No havia traduït una cançó a l'anglès i va resultar ser més laboriós del que em pensava. Em vaig picar amb un llibre de traduccions de Dylan pensant que jo podia fer-ho millor, i al final em va agradar com havia quedat la cançó, així que vaig demanar autorització a l'editorial i vaig acabar incloent-l'hi", relata.

Notícies relacionades

¿On és Martin Margiela?

La People in Red Barcelona destil·la solidaritat i glamur

¿I l'exercici a la inversa? Traduir a l'anglès alguna de les seves cançons, ¿no el tempta? "No, no. No tindria cap sentit. El castellà és la llengua amb què m'expresso, de la qual domino els trucs. L'ofici només el pots tenir amb el teu idioma matern", subratlla.

Wert, "un personatge sinistre"

Sobre el polèmic i abusiu augment de l'IVA cultural al 21%, González ho té clar. "Wert és el pitjor ministre de Cultura que hem tingut. Un paio que està fent moltíssim mal. De fet, dubto molt que respecti la música, el cine... Em sembla un personatge sinistre. I amb aquesta pujada de l'IVA, resulta que l'Estat cobra més diners que el meu mànager, i a sobre ¡perquè se'ls emportin a Suïssa! Em fa moltíssima ràbia que a més vagi dient que potser els músics ens hauríem de rebaixar el sou. ¿Però quin sou, si sempre hem tocat amb el que hi havia? Hi havia cinc persones, doncs endavant. I que no se n'oblidi: donant feina a una altra gent. Però, ¿com podrem seguir fent-ho si abans de sortir de casa el 50% dels beneficis ja s'han esfumat? ¡Que no m'expliqui milongues!"