La política centra el morbo dels Goya

Els Goya ja són aquí. I, amb aquests, l'habitual morbo. L'any 2011, l'interès bàsic estava en la tensa trobada entre dos examics enfrontats per la llei antipirateria: la ministra Ángeles González Sinde i el director Álex de la Iglesia. L'any 2012, l'espurna va saltar quan el cineasta amb el nombre més alt de nominacions va ser, precisament, un fill pròdig de l'Acadèmia: Pedro Almodóvar. Aquest any el morbo és purament polític. Amb una crisi que està fent tremolar Espanya, l'ambient està molt caldejat. I el món del cine no sol tenir pèls a la llengua. ¿La gala d'aquesta nit serà un No a la guerra versió No a les retallades, No al Govern? El panorama és tan tèrbol que fins i tot la vicepresidenta de l'Executiu, Soraya Saénz de Santamaría, ha demanat que el cine no es converteixi en l'assumpte secundari de la cerimònia.

La flama la va encendre fa dies la Unió d'Actors, que va enviar un comunicat demanant uns Goya reivindicatius contra la reforma laboral, l'atur, les retallades en Cultura, Sanitat i Educació... En la gala hi serà present el ministre de Cultura, José Ignacio Wert, i serà retransmesa en directe per TVE en 'prime time'. ¿Quina oportunitat millor, segons la Unió d'Actors, per carregar contra el Govern? El comunicat -que va trobar veus a favor i en contra entre productors, directors i actors- va ressuscitar el fantasma de la gala de l'any 2003, quan el cinema espanyol li va cridar 'No a la guerra' (de l'Iraq) al president del Govern, José María Aznar. Des d'aleshores, una part de la societat i molts mitjans de comunicació van declarar una segona guerra, aquesta vegada contra cineastes 'rojos' que, segons la seva opinió, dilapiden el diner públic amb les seves pel·lícules.

EL PRESIDENT DEMANA CALMA

Notícies relacionades

Bosé treu pit i reafirma la seva carrera

El més dur dels ‘Reservoir dogs’

El comunicat de la Unió d'Actors no va trobar precisament aplaudiments en el president de l'Acadèmia, Enrique González Macho, que va assegurar que la crisi i les retallades se succeiran al llarg de la gala, però que no s'haurien de convertir en el 'leitmotiv'. La cerimònia hi ha de ser, en la seva opinió, per celebrar un any en què la indústria espanyola ha donat a llum pel·lícules excepcionals i en què el públic ha fet costat al cine fet a casa [mèrit que es deu a Les aventuras de Tadeo Jones i al mega èxit de taquilla de 'Lo imposible'].

Amb 14 nominacions, la de J. A. Bayona és una de les favorites, encara que en nombre de candidatures la superen el thriller 'Grupo 7' (16) i el meravellós conte gòtic 'Blancaneu' (18). ¿Parlarem més de política que de cinema? Ja ho veurem, però tot apunta que, igual que als Gaudí, els dards contra l'IVA i les retallades apareixeran en la gala però no es convertiran en els protagonistes com el 2003 ho va ser el crit unànime de 'No a la guerra'.