El 'món groc' al TNC

Aningú pot enganyar una proposta comEls nostres tigres beuen llet,que ha ocupat la Sala Gran del Teatre Nacional de Catalunya en unes dates tan rellevants com les nadalenques. Sergi Belbel va triar un autor del ganxo mediàtic d'Albert Espinosa per inaugurar l'ambiciós cicle de nova dramatúrgia catalana amb què s'acomiada del TNC. Espinosa ha estat fidel al seumón grocamb un muntatge teatral en què el dolor i l'amor, els sentiments en definitiva, i la malaltia i la mort van de la mà. El creador dePolseres vermellesté una parròquia fidel, i a ella ha de convocar l'espectacle més que a un públic de se­-

lecte paladar teatral. El TNC no havia viscut mai una estrena amb tant públic juvenil a la Sala Gran.

Els nostres tigres beuen lletcomença i s'acaba amb un partit de futbol a l'enorme escenari. Aquest és el millor ús que se li dóna a l'espai en tot el muntatge i, a la vegada, una metàfora, un mirall, del que és la peça. Hi ha algun bon cop de taló, una parada destacable, un toc d'habilitat, però abunda el joc embolicat, els cops de pilota i la bona voluntat més que l'encert.

EXCESSIVES REFERÈNCIES / SiEls nostres tigres beuen lletpeca d'alguna cosa és d'ambició, fet que deriva en una dramatúrgia plena en excés de referències i que abusa d'amuntegar massa coses, algunes poc creïbles. Això no ajuda a fer que l'espectador mantingui una connexió fluida amb el que passa en l'escena. Un entorn familiar serveix per fer homenatges al cine, el de Hollywood i el de Visconti, i per parlar de relacions personals estereotipades. El pare, director de cine, és autoritari i un ogre per als seus cinc fills. La mare, dissenyadora de vestuari, és la figura que inspira tendresa. La seva mort provocarà la catarsi familiar. El retrobament dels fills, ja granadets, amb el pare malalt 20 anys després pujarà l'espiral d'emocions.

Notícies relacionades

Lliçons estètiques

Patricia Evangelista , periodista: "Duterte no va mentir: va dir que mataria els seus ciutadans i ho va fer"

En aquest retorn arriben els millors moments, quan es tornen a veure els cinc germans (amb el mateix Espinosa a càrrec del rol del més divertit) per saldar les seves diferències amb el progenitor i amb ells mateixos. Aquest duel amb el seu passat, cada germà i els seus dos intèrprets, dóna peu a l'escena més potent.

La mateixa entrega que posen darrere de la pilota manifesten en escena els actors joves (Jaume Madaula, Carlos Cuevas, Mikel Iglesias, Daniel Sicart i Albert Baró) i els adults (Francesc Garrido, Joan Carreras, Espinosa, Andrés Herrera i Andreu Rifé). Andreu Benito, amb la seva solvència habitual, té el paper més agraït com el pare, i la mare (Àngela Jové) i la germana (Clara de Ramon), els menys visibles.