El Govern central vol facilitar que els jubilats combinin la seva pensió amb un ‘minijob’

Els perfils més potencialment beneficiats d’aquesta reforma serien dos. D’una banda, treballadors altament qualificats i que, una vegada arribada l’edat legal de retirar-se, volen continuar treballant, però menys hores. I, de l’altra, persones que hagin perdut la feina a una edat pròxima a la jubilació i hagin hagut de recórrer, per no quedar-se sense ingressos, a la jubilació anticipada involuntària. Reenganxant-se mitjançant la jubilació flexible podrien obtenir més ingressos i, una vegada tornin a retirar-se definitivament, millorar la seva pensió.

Ara mateix, la jubilació flexible l’exerceixen a Espanya un total de 3.174 persones, segons les últimes dades internes de la Seguretat Social a què ha tingut accés aquest mitjà. Majoritàriament són homes, de 71 anys, exerceixen a mitja jornada i s’acullen a aquesta modalitat durant quatre anys. Durant aquests combinen una pensió mitjana de 926,86 euros mensuals amb un salari mitjà de 1.880 euros, és a dir, manegen una renda de 2.806 euros mensuals.

La ministra Elma Saiz ha anat perfilant durant aquesta legislatura, en la línia del seu antecessor, diverses reformes per facilitar que els espanyols treballin més anys al llarg de la seva vida. L’estiu de l’any passat va pactar amb els sindicats una bateria de canvis, entre els quals es comptaven millores per a la jubilació demorada –tardar més a retirar-se– i en la jubilació activa –accedir a la pensió, però continuar treballant–. Ara, el ministeri prepara més canvis en una línia semblant, tal com fa setmanes que estan debatent amb la patronal i sindicats.

La Seguretat Social vol promoure el que tècnicament es coneix com a jubilació flexible, que és bastant semblant a la jubilació activa, però està específicament pensada per a aquelles persones que no vulguin continuar treballant a temps complet, sinó abaixar una marxa la seva càrrega de treball i estar a temps parcial. Per incentivar-la, la proposta que ha posat a sobre de la taula l’Executiu planteja, entre d’altres, un sistema de trams que possibilita que el jubilat percebi més ingressos si troba una feina a temps parcial, segons confirmen a aquest mitjà diferents fonts del diàleg social.

Treballar i cotitzar més anys

Actualment, ja existeix aquesta fórmula i funciona de la següent manera: el treballador ha d’haver arribat a l’edat de jubilació, que oscil·la entre els 65 i els 67 anys (depenent del temps que tingui cotitzat el treballador). Es jubila i és llavors quan sol·licita per exercir la jubilació flexible, que no és altra cosa que combinar pensió i un contracte a temps parcial. La dedicació haurà de ser d’un mínim del 25% de jornada fins a un màxim del 75%. I cobra el sou i la part de pensió proporcional a la dedicació. 

Per exemple, si li tocarien 2.000 euros de pensió i és contractat a mitja jornada, cobrarà el sou que li paguin més 1.000 euros de pensió. El treballador-pensionista va cotitzant durant els anys que es mantingui en aquesta situació i una vegada es retira, la Seguretat Social recalcula la seva pensió i la incrementa en funció del temps treballat i el salari percebut durant el mateix.  

Ara el Govern planteja incrementar el percentatge de pensió que percep el jubilat flexible. Si ara suma un 100% d’ingressos a través, per exemple, de treballar un 75% de jornada i cobrar un 25% de pensió, aquest segon percentatge pujaria perquè el total d’ingressos superés el 100%.

La ministra Saiz ha obert una taula «tècnica» amb patronal i sindicats per estudiar aquesta i altres modificacions per fer més atractiva una fórmula que fins ara a Espanya ha sigut molt residual. Segons dades del Ministeri, al març hi havia un total de 3.174 les persones que estan exercint la jubilació flexible (el 75% homes i amb una mitjana d’edat de 71 anys i 3 mesos), sobre un total de jubilats de 6,4milions. L’objectiu, salvant les distàncies, és acostar aquesta modalitat a la jubilació activa, que actualment compta amb uns 66.000 practicants. 

Un dels principals esculls que els negociadors veuen són les reticències entre part de l’empresariat a contractar persones d’edat avançada, cosa que es coneix com a edatisme. No en va, els més grans de 45 anys estan identificats com un col·lectiu preferent en les polítiques actives d’ocupació i el percentatge d’aturats sènior no ha deixat d’augmentar en els últims anys. 

Estudiant altres models 

Notícies relacionades

¿Opa sí o no? Parlen les entitats

Els grans bancs guanyen amb les fusions més que els mitjans

Fonts coneixedores de les converses expliquen que els participants estan estudiant els models de Noruega i altres països de la Unió Europea per mirar d’incorporar aspectes que allà funcionin. En alguns estats membres, com Alemanya, la combinació entre pensió i ‘minijob’ és molt més freqüent. Al país germànic aquesta fórmula busca compensar unes pensions exigües. I és que Espanya és un país, en aquest sentit, més garantista envers els seus jubilats. 

Segons les últimes dades disponibles de l’OCDE, referents al 2022, la taxa de reposició a Espanya era del 86%, davant el 55% d’Alemanya. La taxa de reposició mesura el percentatge d’ingressos que el treballador manté una vegada deixa de percebre el seu salari i passa a cobrar pensió. És a dir, a Espanya un treballador amb un sou de 1.000 euros rebrà una pensió, de mitjana, de 860 euros; mentre que a Alemanya, amb el mínim salari, rebria una pensió de 550 euros.