Joies del bressol de la civilització

Abans que s'iniciés la cultura faraònica i que la civilització minoica naixés a Creta, i abans que les cultures de la Vall de l'Indus fessin els seus primers passos, just a l'època en què Europa i la resta del planeta vivien en el neolític, al sud de l'Iraq, a les planes al·luvials que s'estenen entre el Tigris i l'Eufrates, van néixer, fa 6.000 anys, les cultures meridionals de Mesopotàmia, la sumèria i l'acàdia, i amb elles la civilització tal com la coneixem. Allà, entre el tercer i quart mil·lenni abans de Crist, va aparèixer l'escriptura, la comptabilitat, el cadastre, les unitats de pes i mesura, l'organització territorial i la primera ciutat de la història: Uruk. De tot això en parlaAbans del diluvi. Mesopotàmia, 3500-2100 aC, que pot veure's, fins al 24 de febrer a CaixaForum.

La mostra, la primera dedicada exclusivament a aquest període i cultures, ha estat produïda per la Fundació La Caixa, ha trigat cinc anys a portar-se a terme i compta amb el préstec d'obres provinents dels principals museus del món. Falta, no obstant, la gran peça del període: l'Estendard d'Ur. «El Museu Britànic estava disposat a prestar-la, però amb unes condicions impossibles», explica Pedro Azara, comissari de la mostra. Tant és. No es troba a faltar. El discurs, el muntatge i les 400 obres exposades compleixen igualment l'objectiu de l'exposició: «Explicar els aspectes més innovadors d'aquestes cultures: la invenció de la ciutat i el primer urbanisme», diu Azara. Així com «mostrar l'aspecte actual dels jaciments de l'anomenat bressol de la civilització».

Llueixen a la sala l'estàtua del rei Gudea resant i el cap de mida natural del rei Sulgui (foto inferior), a més de part de les anomenades joies de les tombes reials d'Ur i d'un conjunt d'estatuetes d'orants, però amb tot, encara que aquestes siguin les més importants, les preferides d'Azara són un conjunt de maquetes de carros realitzades en terracota. Una autèntica meravella de gairebé 5.000 anys.

Notícies relacionades

¿On és Martin Margiela?

La People in Red Barcelona destil·la solidaritat i glamur

EXPEDICIONS / Més actuals són les imatges que mostren les projeccions de l'estat actual dels jaciments gravades durant les expedicions realitzades per Azara i un equip de la Universitat Politècnica de Ca­talunya durant l'últim lustre. Les úniques portades a terme des dels 80, quan va esclatar la guerra entre l'Iran i l'Iraq. «Els jaciments estan millor del que ens imaginàvem, de fet, el que està en mal estat no és fruit de la guerra sinó del fet que construïen en fang».

La fragilitat de les construccions, de fang i tova, així com el fet que les excavacions comencessin més tard que a Egipte i Grècia, i que la zona hagi estat en permanent conflicte durant les últimes dècades, ha fet que sigui una cultura que es coneix poc -més populars, situades en la mateixa zona, són la babilònica i l'assíria-; i que no siguem conscients de quantes cosese li devem: «És l'origen de la cultura d'Occident, de les cultures del Pròxim Orient, i potser de totes les cultures mundials».