Art per explicar el món

Una reproducció de l'oliPaisatge amb la caiguda d'Ícar, de Pieter Bruegel el Vell, dóna la benvinguda al visitant. I una instal·lació amb el mateix nom, de Rogelio López Cuenca, l'acomiada. «Totes dues fan referència a l'ambició i l'orgull desmesurats, i a la imprudència de voler arribar més enllà del que es pot. Es tracta d'un mite que reflecteix molt bé el moment que vivim». L'explicació és de Rosa Martínez i les dues obres són el pròleg i l'epíleg deQuè pensar, la primera de les tres mostres -Què desitjariQuè fer són les altres dues- que la crítica i comissària d'art presenta a CaixaForum amb el motiu:¿És l'art necessari per viure?

La idea és que en un context com l'actual d'una profunda crisi econòmica, social i moral, l'obra dels creadors potser no dóna respostes als problemes, però sí que ajuda a pensar i a reflexionar i, a més, «explica el moment que estem vivint», afirma Martínez. Així,Què pensar reuneix, fins al 20 de gener, les peces més compromeses de la col·lecció d'art contemporani de La Caixa, més alguna obra aliena. I la reproducció de l'oli del segle XVI, que és la unió entre el passat i el present.

A Bruegel la segueixViatge d'hivern, de Miroslaw Balka, en què l'artista planteja una revisió de la història a partir de dos fets coetanis que representen la innocència i l'horror: el 1942 es va estrenarBambi i els nazis van establir laSolució final. Balka planteja els dos temes a partir de la filmació d'uns cervatells passejant per Auschwitz. Igual o més impressionant ésCentro de permanenza temporanea, d'Adrian Paci. «Una metàfora de la immigració i la desubicació econòmica, física i moral dels immigrants», apunta Martínez. En aquesta un grup de persones pugen unes escales d'avió, i només al final es veu que no hi ha aeronau. Es tracta d'un viatge sense destinació.

Notícies relacionades

Lliçons estètiques

Patricia Evangelista , periodista: "Duterte no va mentir: va dir que mataria els seus ciutadans i ho va fer"

La relació de l'home amb la naturalesa, les connexions religioses i rituals, la por de l'apocalipsi i la destrucció total, i la segregació entre homes i dones en les societats islàmiques són altres dels temes presents en peces firmades per Shirin Neshat, Cristina García Rodero, Ángela de la Cruz, Eija-Liisa Ahtila, Carlos Amorales, Cao Guimaraes i Joseph Beuys. D'aquest últim la mostra recupera Espai de dolor, una instal·lació feta en plom i inamovible que normalment està tancada al públic.

«TOT ÉS PINTURA» / Deu instal·lacions, videoprojeccions i fotografies que Martínez veu com pintures: «Tot és pintura. Tot i que pintura feta amb els instruments del moment».