Mavis Staples, la veu de la consciència

Vegeu el vídeo d'un fragment del concert amb el mòbil o a e-periodico.cat

Per trajectòria, llinatge i veu, Mavis Staples és una d'aquelles artistes que porten la credibilitat incorporada, i ho saben. Fa 50 anys va començar a cantar amb clan familiar The Staples Singers, i com tants altres intèrprets de la seva generació, va practicar el trànsit del gospel al soul amb una naturalitat sorprenent, considerant l'abisme temàtic entre un gènere i l'altre. Diumenge va tornar a Barcelona, en el marc del Festival Internacional de Jazz, i va oferir un dels seus recitals fogosos, com el de l'any passat a Porta Ferrada.

Staples es va haver de conformar amb La [2] d'Apolo, ja que la venda d'entrades va flaquejar. Però els centenars de persones que es van reunir al voltant de la seva veu carnosa, que manté propietats i força, van disfrutar d'un concert consistent, precedit per un breu recital de Dayna Kurtz a veu i guitarra. Va contrariar una mica veure la trobadora de Nova Jersey exercint de telonera curta de minutatge, però va aprofitar el temps amb el seu estil fondo i exquisit, i es va acomiadar parant el temps ambLove gets in the way davant una sala plena i expectant. Esperem veure-la aviat en condicions més folgades.

Notícies relacionades

El festival d'estiu de la Costa Brava que tindrà com a escenaris l'Escala i les ruïnes d'Empúries

Savall reviu el Schuman líric

Staples va recórrer amb orgull el seu últim disc,You are not alone, produït per Jeff Tweedy (Wilco), decantant el seu fons soul cap a un rock amb arrels, pantanós i de guitarra reverberada. Aquí es va ubicar la seva versió deWrote a song for everyone, de Creedence Clearwater Revival.

ACCENT COMPROMÈS / Va evocar el seu pas perEl último vals ambThe weight, de The Band (que va dedicar a Levon Helm) i va rastrejar el seu passat ambFreedom highway,firmada pel seu pare. En el clímax, missatges pro drets civils ambKeep your eyes on the prizeiWe shall not be moved. Música molt aferrada a la realitat.