Pascal Laugier: «Les dones són per a mi un gran enigma»

Figura clau del nou cine francès fantàstic i de terror, Pascal Laugier va presentar a Sitges fa quatre anys Martyrs (2008), una de les pel·lícules de gènere més violentes i controvertides fetes durant la dècada passada. El cineasta torna al festival amb L'home de les ombres (The tall man), un thriller amb fugues al terror que revisa amb llibertat la llegenda de l'home del sac. Protagonitzat per Jessica Biel, és un film menys agressiu que aquell magnífic malson però s'alça sobre els mateixos temes. L'home de les ombres s'estrenarà en sales comercials el 21 de desembre.

-La seva nova pel·lícula té molt en comú amb Martyrs.

-Sí. Sé que ha decebut molts fans de Martyrs perquè és molt menys violenta. Però deuen ser els fans que veuen el cine d'una manera més superficial perquè, encara que es tracti de pel·lícules visualment diferents, les similituds temàtiques són evidents.

-Torna a parlar de dolor físic i emocional, pèrdua, martiri, complot… ¿Parteix sempre d'aquests temes?

-És cert que es repeteixen a les meves pel·lícules, però no és premeditat. De fet, em vaig adonar que passava a L'home de les ombres la primera vegada que la vaig veure com a espectador. Em vaig adonar, per exemple, que tornava a parlar de la fragilitat de l'ésser humà, una temàtica que sempre tinc al cap perquè no hi ha dia que no em pregunti per què som al món.

-Senyor Laugier, ¿per què les protagonistes de les seves pel·lícules sempre són dones?

-No ho sé. Però és així. La dona sempre acaba sent l'eix de les meves pel·lícules i, d'alguna manera, les tres que he fet fins ara són un estudi de la histèria i la melancolia femenines.

-Hi ha qui considera les seves pel·lícules masclistes perquè castiga els personatges femenins. Personalment crec que no és així, perquè sempre són dones molt fortes.

-No entenc com ningú pot veure masclisme a les meves pel·lícules, i, si n'hi veu, m'agradaria que m'ho expliqués amb arguments perquè juro que no ho puc comprendre.

-¿Com definiria les protagonistes dels seus films?

-Com un gran enigma. Les dones són per a mi un gran enigma, i aquesta és la raó per la qual sempre les presento com a personatges incomplets, perquè hi ha moltes coses d'elles que són un misteri per a mi.

Notícies relacionades

La IA és massa simpàtica

La vida més enllà del reggaeton

-La primera vegada que veiem Jessica Biel en la pel·lícula té la cara deformada. ¿Hi ha aquí alguna referència a la seva pel·lícula anterior?

-Sí. Amb aquesta imatge volia assenyalar que aquest personatge es mou en els mateixos paràmetres que les noies de Martyrs.